Viure poèticament significa viure en llibertat perquè la
poesia integrada en el nostre jo és la imatge de dignitat més convincent. El
saber és valor afegit del ser, la poesia és essència. Ser poesia palesa la vivència
racional de les passions amb un respecte imprescindible del dret a
equivocar-se. La llibertat és la qualitat creadora de la dignitat. L’error no
taca la dignitat si la raó demostra a la llibertat el reciclatge necessari per
esdevenir veritat. La llibertat és la qualitat humana que defensa més
positivament la dignitat. La poesia, que és acció creadora amb la paraula, la
imatge i el treball, defensa el valor indispensable de la dignitat perquè la
persona esdevingui artista de la veritat. Les passions amb l’ampli ventall de
les seves manifestacions són el desig humà de les vivències que palesen la
vàlua humana, social i cívica de les persones. L’error no és enemic de la
veritat és un desviament en el camí que cal rectificar i la persona està capacitada
amb intel·ligència i racionalitat.
Un dels grans valors de la llibertat rau en
la possibilitat de reciclatge per sanejar la dignitat emmalaltida que reclama
veritat. La poesia controla amb la capacitat artística la imatge de la
humanitat. La poesia és molt més que escriure poemes. És l’anima de la persona
descobrint la bellesa pròpia i aliena amb capacitat de revertir la lletjor en
boniquesa, la tristor en benestar i el fàstic en bon gust. Són els pols de la
llibertat en la creació de la imatge. I l’art, i particularment l’art de la
paraula, crea imatges. La vida és el llenç suport de l’obra literària d’art
personal de cada ser humà i la vida pateix alegries i penes, llàgrimes i
somriures, salut i malaltia, diferents versos dels seus poemes viscuts en l’ambient
del temps i de l’espai. No debades la poesia
es cataloga per les seves modalitats en
lírica, èpica, subjectiva, objectiva, histórica i esdevé reflex valorador de les
variants vivències de les persones i n’existeix una, la poesia visual, una
imatge i quina millor imatge de l’ésser humà sintetitzada en la mirada?
El món
de les passions, emocions i sentiments, és la font inspiradora del poeta com ho
palesa cada poema, missatge de la interioritat psíquica d’una manera de ser
molt personal. No és debades que en expressions alienes a la paraula s’hi
captin sensacions que afecten l’esperit afectant en bé o en mal la moral de les
persones. Sensacions de benestar i felicitat que la persona gaudeix en el seu
treball són aspectes poètics que qualifiquen la personalitat. Una cuinera i un
cuiner senten la satisfacció del plat del menú donant-li en la seva presentació
un toc, que el fa agradable a la vista. És obra d’art de la imatge que en
silenci recita el poema íntim del plaer. És aquella capacitat pròpia del ser
humà de convertir el treball en plaer i endevinar en l’objecte que està
fabricant aquelles sensacions que el fan sentir feliç i satisfet. Creure en un
mateix i viure la capacitat creativa amb
que la natura ha programat el ser humà és essencial per ser configurador d’una convivencia
pacífica i de germanor. Per aquesta raó és tan important exercir de poeta en la
vida.
Si tots els humans fossin conscients d’aquesta qualitat tindrien fe en
els altres, els respecterien, la dignitat seria llei de convivència, i les
lleis socials cedirien el seu poder a l’amor. Perquè l’amor és el motor de la
vida en la seva doble modalitat, el amor eròtic i l’amor místic, són les dues
modalitats que que vesteixen la dignitat en l’espai i en el temps, en l’ahir, l’avui,
el demà i en el futur de l’altra vida. Que la vida sigui un poema és la victoria de l’amor
creatiu de la humanitat. I el principi solidari de la globalitat humana rau en
un jo digne. Els romans ho resumien en el “gnosce te ipsum”, conèixe’t a tu
mateix. És la capacitat de poblar la terra que el Gènesi ordena als primers
pares de la humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada