SOM DONES

La intencionalitat de l’anunci de TV3 l’entenc, la comparteixo però no la literailtat. El problema no rau en ser dona o ser home sinò en ser de veritat persona. El jo és definició de cada ésser humà amb les diferències que no separen sinó que uneixen com per naturalesa és el compliment del precepte bíblic creixeu i multipliqueu-vos i que en la realitat, al marge d’actuacions mèdiques, no seria possible sense la diferència sexual. Sí, a la defensa dels drets de les dones que històricament no s’han respectat.Els avenços en el respecte als drets de les dones han estat certament importants però no suficients i encara queda molt a fer. És veritat que en les causes d’aquesta marginació femenina hi han contribuit interpretacions bíbliques i pràctiques religioses i afirmacions com les de Sant Pau  als d’Èfeso, “dones, sotmeteu-vos las vostres marits, tal com tots ens sometem al Senyor, perquè el marit és cap de la seva muller, igual que Crist és cap i salvador de l’Esglèsia, que és el seu cos”. Pres literalment, no místicament, porta a confusions com les que fa massa anys que duren que originàriament el Gènesi ens diu que home i dona foren creats a imatge de Déu, és a dir en igualtat natural.

El sentit místic no dispensa del respecte humà, perquè el ser persona digna és la base per assoliments superiors. És, guardant les distàncies, el sentit que personalment li dóno a “som dones” pronunciat per homes i dones en igualtat en una humanitat global. És curiós que mentre la tele proclama, i crec que és un deure, la igualtat amb el seu anunci, en programi un altre que personalment el trobo poc respectuós i fins i tot manipulador. És l’anunci d’un perfum en el que un jove és despulla davant d’un grup de noies i aquestes quan el veuen un, es desmaien per efecte del perfum masclista. L’home domina la dona i malgrat la metàfora que s’hi vol donar el trobo manipulador perquè es juga amb la passió de l’home. I per més inri l’anunci busca un beneficie econòmic. El domini masclista té un efecte econòmic, que beneficia més a l’home dominador que no pas a la dona dominada. La sexualitat, un negoci.

No nego l’efecte d’atracció de la bellesa femenina, em desconcerta la manipulació del poder de relació del cos femení, oblidant que tant elles come ells gaudeixen d’intel·ligència per raonar els seus actes en la dignitat. No és aquest espai per raonar sobre les diferents relacions perquè la veritat, la solidaritat de cada relació directa o indirecta gaudeixen d’un espai molt ampli i accions, que avui són tractades d’immorals, segurament que no ho són. D’altra manera celebracions com el Carnaval no tindrien sentit en la convivència pacífica i humana. I l’hi tenen. I la base de tota relació humana està en la veritat de ser persones dignes, ella i ell. La dignitat de la dona no será respectada si els homes no són dignes. És el gran greuge històric.