Els perills són una constant de la història per raó de la
llibertat de pensament. El pensament no és el culpable dels mals convivèncials sinó la negació del dret a
pensar i el negar-se al diàleg. El problema no és la idea sinó la
intencionalitat amb que és vol fer conviure. Negar el dret a pensar és el
mateix que negar el dret a ser perquè el pensament ens porta a saber estar i a
saber fer. Analitzant la situació actual de la política mundial, la presència
de l’ultra dreta es considerada una enemiga de la història. Per què?
Senzillament per l’egoïsme polític dels partits perquè es creuen els salvadors del món. Hi ha una
incapacitat manifesta d’uns i altres d’entrar en diàleg. Domina en ells un
concepte de gaudir de poders absoluts independentmet de si són demòcrets o
dictadors. La democràcia corre el risc d’actuar dictatorialment. EI panorama
polític actual ens ho confirma. I no només es neguen a dialogar entre ells sinó
que agreugen la situació al no tenir present la veu del poble que també és
múltiple. Racionalitzar el pensament entre els partits de dretes i esquerres
amb els seus ultres i centralistes és urgent i indispensable pel dret a la
diferència. Per exemple a mi ningú, ni cap llei humana, ja sigui política o
religiosa, em pot negar el meu dret a pensar com s’ha d’actuar perquè el meu
poble sigui independent amb la certesa que també tinc, que altres poden pensar
que la independència és un risc i fins i tot que no és un dret. Quina és la
solució? Primer de tot ser racionals i si som racionals respectarem a l’altre i
no li negarem la paraula.
La paraula existeix per entendre’s mútuament i
arribar al consens social. I hauria de ser possible seure en la mateixa taula
per a la convivència dels pobles els que políticament pensen diferent. En
l’actualitat a la pell de brau és impossible perquè només cal escoltar els
retrets que els partits es fan que donen més imatge d’estat de guerra que no
pas de parlament de diàleg. I aquest comportament ha facilitat l’entrada amb força
de la ultradreta en el marc polític de la convivència. La meva valoració de la
història em porta a la urgència activament positiva de la presència de la dona
i de les religions. I penso que només acceptant el seu pensament en la taula
dels poders es pot tenir esperances d’arribar a un marc polític de convivència
en pau escoltant a tothom en un marc democràtic que es base en el respecte a la
dignitat personal. El no respecte porta als problemes que es volen solucionar
amb lleis i el poder de les armes al servei de la llei, no de les persones, com
ens ensenya la experiència. I el futur per part del poder no és de pau sinò de
guerra perquè la fabricació d’armes de guerra és una base de l’economia mundial
en mans de les grans piotències. Hi ha tres factors que penso indispensables:
a) la veu del poble és llei, b) les dones amb els mateixos drets que els homes
a tots nivells polítics i c) escoltar la filosofía de les religions del món, de
totes. La veu del poble és en l’actualitat molt clara, no escoltar-la portarà a
l’edat de pedra per tornar a viure milions d’anys de convivència impossible. El
panorama no és gens esperançador, però la solució del respecte a la gent i als
seus pobles és l’esperança de futur segura. Un partit polític que nega la
paraula encara que sigui només a una persona
no té dret a ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada