No em fou possible gaudir-ne presencialment però l’he fet meu
gràcies a El 9 Nou i TV Granollers. L’he interioritzat i des de la meva òptica
cristiana he valorat el seu missatge humà d’una gran intensitat global. Per què
missatge de pau? a) pel globalisme dels participants, b) perquè el protagonisme
de la cultura universal abraçava dos missatges d’una gran tanscendència humana,
política i religiosa: 1) enterrem el masclisme i 2) “Nosotros lo hemos sacado.”
Permeteu-me una anèccdota: l’any 1969 vaig assistir a La Granja (Segovia) a
unes exercitacions espirituals i de tornada cap a Madrid tenia d’acompanyant un
religiós dominic. Al passar a l’altura del Valle de los Caídos, vaig desaprobar
el Monument. I el meu company em va contestar, si només suposa mil pessetes per
mort ( un milió de morts de la incivil guerra). La meva resposta fou que el
millor monument haurien estat habitatges per les víctimes de la guerra que
s’havien quedat sense sostre. I quan he vist la foto del grup de Canovelles,
Associació de Veíns de Joan Miró, el meu interior ha exclamat: chapeau!. Una
idea sensacional. Un monument que no s’havia d’haver construit mai per qué el considero
una traició a la gran creu que el corona pervertint el seu significat
evangèlic. La creu, perdoneu
l’expressió, el guanyador la va fer servir de tapadora per amagar la seva
maldat. Maldat per les víctimes de la guerra incivil i injusta i maldat pels
treballadors sacrificats i assessinats en el trancurs de la construcció.
Aquesta curta conversa amb el dominic em va fer canviar les idees que en tenia
i mirar més la gent que la creu beneia i
el règim castigava.I recordant les víctimes de la guerra i de la seva pau
suposada i els moviments feministes reclamant els seus drets m’ha emocionat
l’entorn de les dues colles format per entitats culturals de Catalunya,
Espanya, Amèrica i d’altres complint la humanitat el mandat bíblic de
multipliqueu-vos i pobleu la terra. Una “rúa” la de Granollers que vivia la
germanor universal, donant a la persona humana el seu sentit de convivència,
convivència que beneia la Creu, i reclamaven tots els grups participants des
d’els valors de les seves identitats en una germanor digna de tota lloança. La
rúa en ella mateixa palesava una dimensió només humana però en el subconscient
i rebrotava un desig de projecció infinita. Francament he viscut interiorment
el seu missatge de pau en l’alegria i en el dolor i he escoltat el crit de la
humanitat: siguem coherents i fidels en l’exercici de la nostra llibertat. La
llibertat és una proposta de sublimitat i l’abraçada de les germanes vida i
mort obrint la porta esplendorosa del més enllà. La rua de Granollers, germana
de totes les rues del Carnaval, una defensa de la dignitat humana, creant noves
il·lusions i enterrant odis passats. (Fotos d'Antoni Torrillas, El 9 Nou).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada