QUINA ÉS L’ESPERANÇA D’UNA DEMOCRÀCIA VERDADERA A LA PELL DE BRAU?

Existeix en la humanitat una veritat que és un dret bàsic i indispendable per la dignitat de les persones, la llibertat. La llibertat no és una paraula, és vivència que defineix la qualitat de cada ser humà i de la globalitat. No hi ha respecte a la lllibertat sense reconèixer el dret a equivocar-se. Però en l’us de la llibertat, l’error no és sempre escollir el mal abans que el be, sinó també entre les característiques de la bondat aquella que sembla més necessària. I en aquesta realitat, la política ens presenta un gran ventall de models que  poden ser útils sempre que no vagin acompanyats de la falta de respecte i alló que és pitjor de l’odi. Hi ha polítics que a la paraula llibertat li tenen odi perquè no accepten la tendència de l’altre. En el desenvolupament de la filosofia de la política actual hi trobo a faltar el capítol de la llibertat per entendre les diferències. I el problema dels partits polítics actuals a l’estat espanyol penso que rau en el fet de creure que el programa propi és el millor i per tant indispensable i absolut, caient conseqüentment en la dictadura de partit. I la dictadura de partit és tan o més perillosa que la dictadura en mans d’una persona. En una democràcia és indispensable la realitat de les diferències. I aquesta circumstància a la pell de brau no es dóna. I no es dóna perquè es parteix de la base que la llei és intocable i segura, quan la llei és fruit de la llibertat de pensament de les persones que l’han redactada, encara que hagin estat escollides democràticament. I a la llei espanyola hi persisteix la ideologia de la dictadura franquista. L’exemple més clar el trobem en el judici contra el procès d’una Catalunya lliure. I és decepcionant comprobar com en el judici es perverteix el jurament de dir la veritat i com es dóna pas a persones que pel seu historial no són dignes ni de ser testimonis, ni de ser jutges. S’han viscut moments que  no només són una vergonya democràtica sinò un  vergonyant culte a la manipulació responent que no ho sabia quan era el responsable polític del moment dels fets. El curs del procès,  manifestacions dels partits majoritaris, principalment de dretes i ultres, articles de premsa al servei de la política en el poder i els problemes del dret a ser de partits, els que són el remordiments dels poderosos, em fan pensar en la gran dificultat que es viu i es viurà a Espanya per assolir una verdadera democràcia. Quan per aconseguir vots l’argumentació es basa en la  destrucció del contrari politic, que comporta gairebé sempre la inhabilitació humana de la persona, l’esperança de la democràcia, que el país demana, està encara molt llunyana. Només la dignitat humana dels defensors de la llibertat de les persones mereix el vot dels ciutadans per formar govern i si cal per escollir un nou model de convivència com alguns pobles de l’estat espanyol desitgen i reclamen. La política de la força de la llei i de les armes ha de donar pas a la política de la verdadera llibertat.