LA VEU DE LA HUMANITAT

Al segle XXI la humanitat la configuren més de set mil milions d’éssers humans lliures que tenen el dret de pensar i d’expressar-se. Jo sóc una veu d’aquests set mil milions que expressa les seves idees. A Espanya sóc una veu entre els seixanta milions dels seus habitants. El ressó de la meva veu és un xic més potent. A Catalunya, el meu poble, sóc una veu entre set milions de catalans. Ressona un poquet més fort. I a la població on visc, la meva veu és una entre els seus seixanta mil habitants. La meva  veu té una mica més de força per fer-se escoltar. I és en el meu poble on primer l’han d’escoltar perquè el seu ressó arribi a tota la nació i mitjançant la nació a tota la humanitat. La meva  veu és ofegada pel camí. Als polítics del món la veu d’un ciutadà només té una expressió vàlida, la papereta del seu vot en unes eleccions i desprès la seva  veu s’ha de fondre en el silenci i només pot escoltar la veu de la política en el poder. Una contradicció a l’estat espanyol perquè la seva Constitució diu que gràcies al meu DNI sóc sobirà i un dels seus articles em reconeix el dret a opinar lliurement encara que estigui en desacord amb la llei. Opinar no és incomplir-la, és voler millorar-la. I jo em sento sobirà amb dret a pensar i a manifestar-me. Per aixó escric i he publicat un llibre amb el títol de EL MÓN NECESSITA UNA POLÍTICA HUMNANA. Ja sé que més aviat serè condemnat que no pas escoltat. Però si la política és veritablement alló que significa la paraula els que han d’escoltar són els que manen i els que no compleixen són ells mentre en el seu poble una sola persona no tingui sostre on aixoplugar-se i mitjans per viure dignament. Política ve de la paraula grega “polis”, ciutat o poble amb dedicació a l’exercici de la seva dignitat. Viu dignament tota la població catalana? Viu dignament tota la població espanyola? Viu dignament tota la població  mundial? Òbviament que la resposta és no. I alló que és indignant escoltar d’un alt càrrec mundial dir que la gent gran viu massa anys i perquè són un risc per a l’economia cal fer…, què? S’enten perfectament fer-los morir. És indignant llegir d’una suposada primera figura del PP espanyol una declaració afirmant que si els pobres no tenen diners és per culpa seva per no treballar. I és indignant escoltar d’un polític nat a Catalunya afirmar que ser independent és poc  més o menys que ser criminal. I ho diuen negant els drets que reconeix la  Constitució. “Si vis pacem, para bellum” deien els antics i practiquen els polítics actuals i el poble senzill fa anys que diu “fes l’amor i no la guerra”. I quina és la veritat, que es nega l’amor i es fa la guerra i aixó al segle XXI. I el clam popular és molt clar: vol viure en llibertat amb tots els drets naturals. És molt decepcionant comprobar com tu, sobirà, ets una veu ofegada. Però és reconfortant posar la pròpia veu al servei de la dignitat humana. Per aixó en el meu llibre, seguint a l’amic Xirinacs, li pregunto al policia si està preparat per demanar perdó. Les veus humanes de l’estat espanyol el proper 28 d’abril han de fer sentir la seva veu amb una papereta que cridi ben alt i ben fort: volem la llibertat d’una verdadera democràcia.