QUAN LA POLÍTICA DÓNA GAT PER LLEBRE

La situació política de la pell de brau en els primers vint anys del segle XXI palesa una imatge que volent ser una obra d’art surrealista pel seu missatge artístic no és altre cosa que donar gat per llebre. Una demostració d’aquesta interpretació la trobem en les repetides afirmacions del govern espanyol que l’aplicació a Catalunya del 155 va retornar la normalitat, quan alló que veritablemengt va fer és sembrar i alimentar l’odi. I aquesta circumstància l’evidencia sense escrúpols el Judici contra el procés cap a la independència. Quan els governants necessiten escoltes per la seva seguretat posen en evidència que la seva política no és una garantia de pau i respecte sinò una provocació de desconfiança i d’incompetència en la seva gestió. I aquesta incompetència la denuncien les manifestacions del ciutadans que reclamen justícia. El mapa actual de la democràcia espanyola és un mapa dibuixat per la iimposició de majories parlamentàries beneïdes pel franquisme. El canvi de govern produït a l’estat amb la subsititució del PP pel PSOE no ha significat una millor lectura de la filosofia de la Constitució sinó des d’unes noves aparences continuar el sistema. I la dita catalana de gat per llebre es porta a la pràctica. El greu problema polític que es viu a Espanya acusant avui a Cataluyna com ahir s’acusava a Euskadi s’esten subtilment amb pell d’ovella a tota la nació. Ho demostren les diferents manifestacions de protesta que s’hi viuen. I la resposta a Catalunya, a Euskadi i també a la resta d’Espanya és la força policial i la imposició manipulada de la llei perquè no es compleix el mandat democràtic del diàleg. No m’agrada la Constitució Espanyola, no pel seu text sinó per la seva facilitat de manipulació, judicialitzant substituint el polititzant. I aquest comportament el justifiquen amb la seva campanya electoral a Catalunya el PP, C’s, VOX i també el PSOE. I tot el problema rau en l’egoïsme personal de voler ser la veritat menyspreant la llibertat de l’altre.

Un menspreu d’aquesta llibertat el trobem en la persecució de C’s dels llaços grocs amb la provocació que representa l’abocament que se n’ha fet davant les portes de la Generalitat. Una conducta auto-acusadora aquella que argumenta negant l’us de la llibertat de l’altre quan l’equivocar-se és un dret i aquest dret es respecta amb la paraula dialogant per comprobar la veritat. I aquest no és el comportament políticc dels partits majoritaris espanyols. Hi intueixo una gran semblança amb el menysteniment que els polítics tenen dels partits minoritaris i en la cultura el desinterés que el poder manifesta dels pensadors. El poder de la paraula fa mal a la hipocresia i perquè no en fassi s’arracona i per aquesta mateixa raó s’envia la policia quan el poble parla. La filosofia popular té molta raó quan denuncia poders amb pells d’ovella i que donen gat per llebre. Pobra Espanya!