TÉ RAÓ DE SER EL JUDICI CONTRA EL PROCÈS CATALÀ?

El seguiment del procès i la lectura de la Constitució em diuen que no. La lectura dels llibres, ESPERANÇA I LLIBERTAT, de Raúl Romeva, ORIOL JUNQUERAS, FINS QUE SIGUEM LLIURES, de Sergi Sol, les decisions dels Tribunals de Bèlgica i Alemanya, conjuntament amb  manifestacions d’autoritats i polítics internacionals,  confirmen el meu pensament que amb la Constitució a la mà no és legítim.  En el preàmbul hi llegim “consolidar un estat de dret que asseguri l’imperi de la llei com a expressió de la voluntat popular”. I aquest concepte no es va tenir en compte a l’hora d’aplicar el 155. La voluntat de més de dos milions de ciutadans catalans del dia 1 d’octubre i del 21 de desembre no fou respectada quan la Constitució diu que les lleis de les Comunitats autonòmiques les voten els ciutadans de cada autonomia, no de tot l’estat.

Però el preàmbul va més enllà “col·laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la terra”. I Catalunya és un poble de la terra com ho demostra tenir un parlament propi quan Espanya encara no era un estat, com ho palesa l’escut de l’emperador Carles V, i en el regnat dels Reis Catòlics, Isabel la Católica no governava Catalunya, el reui era el seu espós Ferran. Se’m dirà que el preàmbul no és llei, però és la filosofia de la llei. Quan Mariano Rajoy amb la votació del Senat va destituir el govern català amb l’aplicació del 155 va imcomplir el paràgraf 2 de l’article 10, que diu:”Correspon als poders públics de PROMOURE les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups, en els quals s’integra, siguin reals i efectives; REMOURE els obstacles que impedeixin o en dificultin la plenitud i FACILITAR la participació de tots els ciutadans en la vida política, económica, cultural i social.” Cap d’aquestes tres recomenacions es complí, sense reflexionar que desautoritzaven el famós NO del  president de l’estat. No només no es van complir sinò que es prevaricà enviant la policia a impedir la voluntat popular, que la Constitució reconeix. Veurem l’article que ho permet. No es va fer res per REMOURE obstacles que en una democràcia es remouen parlant i votant, i quan el Sr. Rajoy organitza la seva votació no compleix els resultats. Amb el seu 155 no va facilitar a tots els catalans participar en la vida política, económica, cultural i social. Uns, els independentistes foren apartats de la política, tots de l’economia provocant la fuga d’empreses, als independentistes els negà la seva cultura perseguint la llengua i l’escola i a tots la vida social. M’he saltat el PROMOURE, fent tot el contrari negant la llibertat de pensament. L’actuació de la policia i de la guàrdia civil també han de complir la Constitució que en l’article 15 recrimina la seva actuació, quan diu:”Tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, ningú no pugui ser sotmés a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants”.Els ciutadans que van necessitar assistència mèdica, com el que va perdre un ull per l’us il·legal a Catalunya de les bales de goma, els i les que foren arrossegats per terra estirant-els-hi els cabells, els que reberen coces d’odi de les forces d’ordre, la gent gran, homes i dones maltractats, són testimonis, encara que el tribunal no els hi concedeixi aquest dret, de l’incompliment de la Constitució. I d’aquest incompliment en són responsables el President del Govern i el ministre que envià la policia. I no s’hi valen excuses de policies maltractats perquè foren ells amb el “a por ellos” que complien ordres contràries a la Constitució. Però no només s’oblidà olímpicament la Constitució sinò també la Declaració Universal dels Drets Humans de la que el paràgraf 2 de l’article 10 diu:”Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractas i els acords internacionals sobre aquesta matèria ratificats per Espanya”.

Alló que Espanya ha signat encara que no consti en la Constitució també és d’obligat compliment. Hi ha un article que sembla afavoreixi l’estat però només ho sembla. És el 16 que en el paràgraf 1 diu:”Es garanteix la llibertat ideológica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap més limitació, quan siguin manifestats, que la necessària per el manteniment de l’ordre públic protegit per la llei”. Defensar els drets amb la paraula, o amb la resistència passiva és un dret que també reconeix la Constitució. No m’allargo més, ja hi haurà altres articles per tractar el mateix tema. Només hi afegeixo la sentència del Tribunal Internacional de la Haia, que es prou clara respecte als drets del poble.