No nego el dret a la independència dels pobles, el defenso i
la meva visió de la història des de la globalitat em diu que el seu programa
està clarament dissenyat en la bíblia. Una vegada la humanitat va prendre
possesió del seu espai rebé una ordre de “multipliqueu-vos i pobleu la terra” i
quan la humanitat per creure’s divina
començà a construir la torre de Babel, la sanció al seu orgull fou escampar els
pobles d’acord amb les seves parles. Simplement, l’existència dels pobles és
una realitat i el seu deure és entendre’s. I el projecte fou que la terra era
un jardí temporal que havia de convertir-se en un altre jardí atemporal. La
veritat del jardí terrenal era una convivència de felicitat i pau que era la
imatge del definitiu jardí etern. I des de la meva mirada humana de la humanitat
la història em diu que aquest jardí terrenal ha perdut la seva essència
fundacional i per raó de la lllibertat mal entesa viu problemàticament per no
entendre el sentit d’un model democràtic de convivència humana.
No negarè que
la humanitat lluita per assolir-ho trobant-se amb greus problemes, fruit de
definir que és la felicitat en llibertat. I arribo a la conclusió que la
manipulació de la llibertat en una direcció individualitzada i absolutista
deshumanitza el conjunt global i desemboca en una globalitat interessada en la
imatge que comporta la riquesa d’una part en perjudici de la majoria. I en
aquest conflicte hi juga massa fort l’oblit del protagonisme històric de la
paraula. No oblidem que la paraula és la imatge de la persona i que la
globalitat de la persona la formen, matèria i esperit. I el donar més importància
a la matèria, la part espiritual de la persona perd la seva capacitat creativa
mentre la matèria vol esdevenir una espiritualitat temporal sense futur perquè
allò que és important és la felicitat de l’avui no el projecte del demà que no
es palpa i per tant es nega. I per solucionar el problema de la convivència global
en pau no s’analitzen les consequències sinò que es criminalitza la no felicitat
global donant només importància a la parcial de la matèria. I la història ens
dibuixa una presència de la divinitat sentida perquè des d’els principis dels
temps s’ha buscat l’autor del benestar, trobant-lo en el sol, fenòmens
climatológics o en persones que han excel·lit en la seva existència. I
aleshores la mitologia ens parla de deus i deeses de l’amor, de la guerra, de
la llar que intenten donar una dimensió de l’existència humana més duradera que
la terrenal
. I el resultat històric rau en el fet de la manipulació d’aquest
desig de divinitat, que la civilització humana l’ha desviat envers l’absolutisme
del poder polític i econòmic bandejant la presència de les religions,
considerades un estorb de la història. I en aquest garbuig no s’ha
criminalitzat mai la manipulació de la convivència per part de diferències
humanes que s’auto-atorguen poders que no tenen. I en aquest anar i tornar,
gràcies a la capacitat de pensar de les persones menystingudes neix el model
democràtic que va guanyant terreny molt lentament, però és d’esperar que el
model filsosòfic de la humanitat de base teològica desemboqui en la verdadera
democràcia que porti la pau universal. Es veurà en el temps? Penso que no, però
serà l’entrada de l’altre jardí perquè el terrenal s’hi haurà transformat. I l’actor
será la veu del poble que va entendre multipliqueu-vos i pobleu la terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada