.
Emili Gil, escriptor i poeta
acaba amb aquestes paraules el pròleg. “Els versos de DESPERTANT SENTIMENTS
dansen enfollits en la negra nit, densa i insidiosa; enlluernen, enceguen i ens
atorguen el miratge d’una llibertat encara no assolida.
Carpe diem, carpe noctem: llegim,
viatgem, escrivim, vivim.”
MAR BRAVA
Perquè et mostres així,/ jo que
t’he estimat tant / que he venerat la teva força / i la placidesa del teu poder
gegant?
Jo, si ara poguès, et llevaria /
la fel de tes entranyes / i deixaria només / la tendresa de les teves besades.
Però, no, et presentes ufanosa,/
poderosa en aquesta nit estranya / i remulles el meu cos / sense emportar-te
l’ànima.
Potser algun dia entendrè,/ tu,
amiga del cel i de la nit estrellada./ Perquè goses enfrontar-te a mi / i no em deixes contemplar / el despertar
de l’alba”

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada