CARTA OBERTA AL SECRETARI GENERAL DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL ESPANYOLA

Amb tot el respecte he de manifestar que discrepo clarament de les paraules del bisbe auxiliar de Valladolid i secretari de la conferència episcopal quan afirma que el dret a decidir “no és moralment legítim en ell mateix”. És una desligitimació de la llibertat. I l’ésser humà té el dret a equivocar-se per una raó molt senzilla, perquè Déu l’ha creat amb aquesta possibilitat. Equivocar-se, parlant en termes teològics no sempre és pecat, perquè l’error pot consistir entre dues possibilitats bones, escollir la que menys  convè. Escollir entre blanc i negre és un acte de llibertat i pot ser tant digne com una ofrena religiosa. El que és moralment il·legítim és prohibir a les persones el dret a pensar i pensar entre ser independents o continuar en el mateix estat és un dret legítim i tant o més moral que continuar formant part de l’estat que et maltracta. La raó que el senyor bisbe argumenta, defensa el poder absolut del poder davant la voluntat del poble qué és qui atorga poder. Afirma que “suposaria l’absolutització de la voluntat del poder desvinculada de la moralitat”. Discrepo perquè la voluntat democràtica popular no atorga poder absolut, tot el contrari i el Sr. Bisbe sap, tant o millor que jo, que el poder Déu l’atorga mitjançant segones causes i aquestes poden ser els ciutadans, que en una democràcia són sobirans. És el compliment en el temps del mandat diví de creixeu, multipliqueu-vos i pobleu la terra. I no es pot raonar a partir del “risc de decidir en contra de la dignitat de la persona, de la justicia i del bé comú és molt alt”. Quan un poble decideix independitzar-se té les seves raons i la primera i principal es basa en el respecte a la dignitat dels seus ciutadans que en la col·lectivitat on es troben no es respecten els seus drets i se senten maltractats pels governants, com és el cas de Catalunya i els motius no hi ha espai en aquest article per citar-los. Però li recordaria que Déu va escollir que el seu Fill morís crucificat per redimir el món, acusat d’enemic de Roma, com palesa amb prou claretat el rètol que Ponç Pilat feu posar a la creu, REI DELS JUEUS

. El dret a decidir defensa la justícia quan el poble que el reclama ho fa perquè se li nega el dret de ser, començant per prohibir-li parlar el seu idioma. I referent al bé comú, no és bé comú sempre que a una part de la societat no se li reconeguin els drets que es reconeixen en l’altra. Sr. Bisbe, la Constitució és vàlida per a la convivència, si no es manipula, i li podria comentar com s’incompleixen articles fonamentals en relació a Catalunya perquè aquesta és una causa del desig d’indepentditzar-se. Encara que sembli una incongruència, una Catalunya independent salvarà Espanya del descrèdit polític més gran davant Europa i el món. Davant d’aquest interés polítc de la Conferència Episcopal Espanyola, jo li demano més credibilitat enfrontant-se al poder politic denunciant aquelles actuacions que van contra la dignitat de les persones, que són moltes com palesen les manifestacions que se celebren arreu d’Espanya. I és molt lamentable el silenci de l’episcopat que actúa de la mateixa manera que ho feren els bisbes signant el manifest de la injusta creuada del General Franco. Cal defensar més i millor a les persones i una de les maneres, és denucniar totes aquelles lleis que perjudiquen la dignitat humana, perquè empressonà injustament a una sola persona és una ofensa a la humanitat. I Deu aconsella com fer-ho. I Jesucrist expulsà els venedors del temple perquè no era el lloc de fer negoci. Pregunto al Sr. Bisbe si l’Esglèsia Espanyola actúa igual en aquest tema. La societat civil en té una opinió força negativa. Seguint el Papa Francesc, diria que massa bisbes no están amb ell. El respecte a la llibertat de les persones és el conreu de l’arbre del bé i del mal del Paradís terrenal. Ben conreat no dóna fruits dolents. I les persones tenen tot el dret que la religió defensi la seva llibertat. Déu ho fa.