La història
de la humanitat reflecteix la realitat d’una convivència que troceja el
concepte d’unitat i enceta camins de discòrdies. La humanitat del segle XXI és
un miratge que denuncia actuacions plenes d’irregularitats. Situacions de vida
contradictòries incapaces de generar plantejaments solidaris universals per la
senzilla raó d’un concepte esbiaxat de la llibertat. El be comú ha de ser el
resultat de la suma dels bens individuals. Però quan el be comú nega la
possibilitat del bé d’altres, entrem en les contradiccions de la convivència. I
dissortadament el segle XXI no és cap exemple de convivència universal
pacífica. Només la realitat d’un ésser humà sense dignitat malmet la convivència
de la globalitat. Però dissortadament la realitat de milions d’éssers humans,
que viuen en la indignitat, és el resultat del poder d’uns pocs que ho impideixen i el que és pitjor ho provoquen.
No hem d’anar massa lluny per adonar-nos-en, a casa nostra en tenim proves prou
clares i culpables. Mentre en la societat la mort sigui instrument per imposar
justícies immorals, la humanitat viurà a l’esquena de la veritat del significat
de la pau. Per què inmoral és tota paraula i obra que impideix viure en
dignitat. I en aquest capítol penso que els grans estats, que diuen que volen
la pau, haurien de reciclar les seves lleis i els seus programes valorant quins
han estat els efectes de la seva política, pretesament protectora, però que a
l’hora de la veritat la mort és el resultat del seu pas. Qui diu l’estat, també
es pot dir de les grans empreses d’aquests estats, que han estat les causants
de depauperar nacions riques en subsol deixant els seus habitants en la
pobresa. I d’exemples, el planeta en va ple. Només una ullada a l’Àfrica ens ho
confirmarà. Però no anem tant lluny. Les famílies de casa nostra que amb el seu
treball i estalvis compraren un pis i actualment es troben sense feina i
desnonades perquè la política i la gran economia s’han dedicat a decidir la
dignitat de la riquesa oblidant, la dignitat de les persones. Personalment
penso que cal una nova filosofia de la convivència en la que la riquesa mundial
estigui al servei de tota la humanitat i no d’uns pocs. Dissortadament aquelles
filosofies pensades en benefici de la gent han estat menystingudes per l’elit
del poder i, sovint, manipulades hipócritament per fer acceptar a la majoria el
dret inmoral de la seva acaparació. Un exemple el tenim en la desfiguració i
manipulació que se’n feu de la filosofia comunista d’Engels i March. I no parlem
de com a Europa es tractà la doctrina de l’evangeli. Dissortadament
l’acceptació per part del poder no fou per complir-lo sinó per auto-atorgar-se
el poder de la seva doctrina per reforçar polítiques de resultats inhumans. I
els resultats han estat sempre imjpedir l’exercici de la llibertat amb
l’argunment que la llei és la veritat, perquè la llei és intocable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada