Llegir i escoltar és una escola que convida a pensar.
L’objectiu bàsic del pensament, resultat del llegir i escoltar, ens confirma
que és la defensa de la dignitat de l’ésser humà, a nivell individual i
col·lectiu. El respecte de les persones i dels pobles és indispensable per a
les convivències en pau. I escoltant i llegint manifestacions polítiques precampanya
electoral del 28 d’abril de 2019 em desespera la manipulació descarada i hipòcrita
que es fa de les persones i dels pobles. Per què? Senzillament perquè alló que
es defensa és la imposició dels programes dels partits deixant subtilment de
banda les voluntats de les persones, contradint la Constitució que afirma la
sobirania del poble. Llegint i escoltant els partits majoritaris, que per altra
banda són els més afavorits per la premsa escrita i oral, m’indigna com es
defensen programes que presumeixen de progres quan en la realitat esdevenen
retorns a la prehistòria. PP, PSOE i Ciutadans gallegen de tenir la solució i
la seva pedagogia no és altra que convèncer acusant d’anómals els altres i
contraposant el seu programa. I la ciutadania vota les imposicions, no les
solucions.
Repassant el procès de la història m’ensenya que la política dels
tres partits esmentats és un missatge que la ciutadania ha d’escoltar i
entendre per adonar-se de les possibilitats d’error i d’engany, error i engany
que es pateix una vegada els partits en questió han assolit el poder. I amb els
resultats històrics soferts per la ciutadania no si posa remei i es continúa
una política que contradiu i condemna els drets de les persones i dels pobles.
Les campanyes electorals dels grans partits no tenen present de fet, encara que
de paraula diguin el contrari, la necessitat d’escoltar. No he vist cap partit
que segui a la taula amb el seu programa a la mà i demani a la gent del carrer
el qué en pensen, qué no els hi agrada i qué esperen. Les campanyes electorals
són paraules que s’emporta el vent, no fets que marquen fites a assolir. Un
líder és líder quan les seves proclames i accions responen a les urgències de
la ciutadania, no a la excel·lència de la seva oratòria. L’oratòria pot
apasionar i desvetllar admiració, però votar l’oratòria és acceptar la
imposició perquè l’èxit de l’orador es fonamenta més en l’emoció que en el
pensament. I a les proclames electorals els hi sobra passió i els hi manca
idees. Una plaça abarrotada aplaudint l’oratòria és la contradicció que ofega
la veu del poble sobirà i els vots assolits esdevenen la negació de la dignitat
de la humanitat. Opino que una campanya electoral ha de basar-se més en el
llegir i escoltar al poble, llegir i escoltar que en pensa la gent, del programa.
I la gent senzilla no té accès als mitjans que haurien d’omplir les seves
pàgines i els seus temps amb la veu de la gent sobre el que pensen dels
programes dels partits. I no es fa, al contrari, si un mitjà escolta més al
poble se l’acusa d’adoctrinador. Cal canviar el format de les campanyes
electorals i donar més protagonisme als periodistes que escolten i escriuen
alló que les persones pensen de la política. No he vist mai un diari ple del
que pensa la ciutadania sense oblidar que hi ha periodistes que hi entralitzen
força les seves pàgines explicant el que el periodista pensa de la gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada