CONVIVÈNCIA CONTRA NATURA EN LA CAMPANYA ELECTORAL

El concepte de globalització i de cos místic en referència a la humanitat convida a reflexionar si la convivència democràtica actual a la pell de brau és norma a l’Estat Espanyol o és un concepte aliè a la política. La globalització uneix els ciutadans formant la humanitat i el cos místic ens explica com és el cos místic de la humanitat. En la globalització, el protagonisme és de les individualitats i en el cos místic la referència rau en com col·labora cada individu, sent part d’una missió perquè el tot funcioni. La globalització configura la convivència, el cos místic necessita que cada membre treballi normalment per la salut del cos. Els membres de la humanitat són la política, la religió, la cultura, l’economia i el civisme. La humanitat la configuren els ciutadans polítics, els religiosos, els culturals, els econòmics i el cívics. I cada menbre necessita, per poder aportar la seva part, una salut física i psíquica adequades. Perquè el ciutadà individu cos global ha de  complir amb una imatge de dignitat. Sense la dignitat personal la seva aportació al cos humanitat no serà saludable sinò causa de possibles malalties greus. Una ullada política a la convivència hispana en avisa d’una greu malaltia social mancada de metges amb voluntat i capacitat de programar el tractament guaridor. I el virus enverinador no és altre, que l’egoïsme personal i de partit. La incapacitat de saber receptar la medecina necessària és alarmant perquè la malaltia de que s’acusa als que no pensen igual, no és la que pateixen els contraris, sinò la que volen fer patir els que es creuen amb poders guaridors. La pell de brau no només està malalta sinò que està enverinada amb el risc d’una epidèmia. I no hi ha pitjor epidèmia que l’orgull. I l’excès d’orgull fa pronunciar frases com aquesta:”S’ha acabat jugar amb els nostres fills amb projectes ideològics sectaris”. Una acusació contra una escola catalana que ha estat l’admiració d’Europa i el seu model envejat per mestres estrangers.

Des d’una altra vessant expressa també un manifest egoïsme aquesta afirmació:” La independència de Catalunya no es produirà no només perquè la Constitució no ho permet i perquè la comunitat internacional els ha donat l’esquena, sinò perquè els catalans no volen la independència d’Espanya.” Les dues afirmacions són contra natura perquè neguen la llibertat, consubstancial a tota persona, manifestada en el pensament. Des de la meva idea de llibertat, penso que les dues citacions, de dues personalitats antagòniques segons perquè i agermanades quan els hi convè, manifesten una greu malaltia produida per un virus cancerígen que posa en perill la dignitat dels pobles i en risc de mort la convivència. La recepta, els metges internacionals en relació a les malalties polítiques ja l’han recomenada, la paraula, però dissortadament els metges polítics de l’estat espanyol no estan a l’alçada dels metges de la sanitat que són exemple mundial investigant i tractant els malalts, perquè coneíxen, pensen, apliquen i també ajuden a la investigació. A la política hispana le falta coneixement, pensament, tractament i molt especialment investigació. No és estrany que la campanya que s’apropa sigui presagi d’un tractament contranatura de la convivència.