POBRA ESPANYA AMB UNA DEMOCRÀCIA MANIPULADA

La pluja d’estiu per fecundar la democràcia espanyola ha esdevingut tempesta que ha inutilitzat les llevors. Fa tota la impressió que l’Espanya que crearà la votació de demà, dia 28 d’abril de 2019, serà l’Espanya dictatorial de Franco revivifada. És el gran risc que treu el nas per l’horitzó. L’arc de Sant Martí no s’ha deixat veure desprès de la pluja, avergonyit per l’aigua enverinada. Està tot perdut? No, l’amenaça i és, però l’esperança que és forta i humil no es forja en manifestacions esvalotades de salvadors de la pàtria sinò en reflexions intel•ligens que entenen les diferències, els seus perquè, els seus com i els fruits que se n’esperen si l’aigua neta d’una pluja d’estiu reivindica la seva capacitat fertilitzadora i l’arc de Sant Martí l’abraça a l’horitzó, que és l’esperança. Avui és el darrer dia de campanya electoral. És veritat que no li he dedicat massa atenció però el que he llegit i escoltat no ha influit gens en la meva decissió, més aviat m’han empès a defensar amb més coratge la independència perquè és un dret natural que ningú em pot prendre. La decissió la tinc presa fa anys i cada dia que passa sóc més indepedent. Entenc perfectament que una col•lectivitat és el resultat d’una bona entesa entre persones lliures, intel•ligents i solidàries. I és el que m’essforço a ser. Jo no vull formar part d’una col•lectivitat en la que els seus líders només pensen en  lleis represores perquè ells són els defensors de la pàtria. Per ells la pàtria no són les persones sinò el territori i els fruits del territori, que és la riquesa. La pàtria per a mí són les persones que tenen tot el dret de viure dels fruits de la terra, que es converteixen en els diners per poder-ne comprar. I dissortadament ni les persones, ni el territori reben les atencions per a una convivència digna. La política que prima, avui, és la del domini de les persones i de La terra al servei del poder. Les poques proclames que he escoltat  al reflexionar-les no han fet altra cosa que sembrar desconfiança i també por. Si en un model polític democràtic, una part de la ciutadania desconfia i té por, vol dir que els polítics en el poder no són demòcrates perquè si ho fossin s’esforçarien per entendre les diferències i de les diferències treure’n conclusions de benestar. L’ambient polític que escampen alguns partits de l’estat espanyol és d’imposició, de dominació, d`’empressonament i empobriment dels que no pensen com ells. És francament preocupant la imatge política dels partits de dretes i algún d’esquerres de l’estat espanyol perquè l’únic argument és la llei dominadora i castigadora. I per aquest camí tota la convivència se’n va en orris fins al moment que també els poderosos. Hi ha solució? I tantt que sí. Quina? Complir racionalment la Constitució sense manipulacions, que a l’estat espanyol no es compleix i dissortadament també es prevarica i no per part de la ciutadania que pateix la política egoísta d’un poder manipulador.El panorama que pinta la política espanyol és molt negre, però el que defensa la gent solidària i raonable és força lluminosa. Esperem que les persones dignes triomfin. Només amb elles hi haurà pau. I és possible. Del contrari, pobra Espanya!.