El cor em va demanar que visionès tot el debat de TV3 entre
els caps de llista per Barcelona, de les eleccions del dia 28 d’abril de 2019.
Per Catalunya el vaig seguir en la seva totalitat. Eren tres quarts d’una de la
matinada quan finí. I parlant d’anomalies començo per la presència anòmala de
tres assistents, Àlvarez de Toledo, Laura Borràs i Rufian. La presència d’Alvarez
de Toledo la considero un insult a Catalunya per fer fora de la llista a la
catalana que hi tenia dret, la Sra. Montserrat, que com al PP de Casado li fa
nosa, l’envia a Europa. I l’anomalia és doble perquè el PP vol conquerir Catalunya,
insultant. La presència de Laura Borràs i Rufian és una doble anomolia provocada
pel PP de Mariano Rajoy perquè amb la Constitució a la mà les dues persones que
els hi pertocava estan injustament empressonades. Estic convençut que la
història farà justícia. Malament vam començar però resulta que el debat fou una
altra solemne anomalia comesa per les respresentants del PP i de C’s. Acusen de
manipuladora la Televisió Catalana i al seu Director quan elles dues tenen
barra lliure demostrant la seva hipocresia quan amb l’acusació demostren el que
és verdaderament TV3, la televisió europea més reconeguda per la seva programació.
Ja agradaria a les televisions espanyoles poder palesar la mateixa dignitat de
TV3 que les dues representants d’un
espanyolisme ranci tenen per indignitat. Indigne fou el lliurament d’Inès
Arrimades de l’esborrany de la carta de dimisió del Sr. Sanchís, dimisió que el
programa del debat va demostrar que no ha de portar a terme. Precisament ell fou durant tot el programa el revés de la
medalla de les acusacions del PP i de C’s. Només per aquestes acusacions fora de
sentit em vaig convèncer encara més del meu dret a ser independent. Una anomalia
que considero molt greu és que ningú es va emmirallar en la Constitució per
defensar els seus, diguem-ne, drets. Amb la Constitució és pot parlar d’independència
i defensar-la amb articles que diuen que l’opinió és un dret. El debat temàticament no em va plaure perquè no va existir, si quelcom feu acte de presència
foren baralles manipuladores de les paraules. Curiosament els perdedors del
debat nacional espanyol del dia anterior entre els quatre aspirants a
presidents del govern cediren la plaça de millor valorat i guanyador a Pablo
Iglesias, el que defensava la Constitució com a base del debat i els dos
perdedors els caps de llista estatal del PP i d C’s. I les seves quorum a
Barcelona gallejaven de democràcia i de que els seus partits eren la solució nacional.
Curiosa la paradoxa, quan el Premi Nobel d’economia de l’any 2001, el
nordamericà Joseph Stiglitz afirmava que el PP és un dels causants de que Espanya estigui en bancarrota
i per més inri el PP central viu un estrany regust contra l’actuació del Sr.
Pablo Casado per la fuga de cervells del partit a C’s i a VOX pel menys-preu en
que se’ls ha tingut. I el PP vol democratitzar Catalunya quan actúa dintre del
partit dictatorialment. La cap de llista per Barcelona n’és una demostració. En
resum el debat de TV3 em va fer encara més independent, no per les paraules,
sinó per les formes, ja ho diu el refraner que és més convincent una imatge que
mil paraules. I la meva imatge fou Catalunya,
nou estat europeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada