Que el llibre i la flor configurin la centralitat cultural
d’un poble convida a reflexionar quan la convivència d’un estat pateix les
consequències negatives de no entendre, i el que és pitjor no voler, el
missatge. I el llibre missatger és la persona humana. Una mirada amb la
corresponent encaixada desvetllen el desig o el rebuig de llegir el llibre de
la persona quina imatge tens davant. La paraula i el perfum atrauen o rebutgen.
Conèixer el perquè explica l’enigma. L’enigma de la discòrdia, acompanyada per
l’odi, en fa de les diferències ocasió de baralles quan les diferències haurien
de ser raons de progrés a tots nivells. Col·locar un ram de flors al bell mig
de la taula familiar i un llibre en l’estanteria de casa són fets que han
d’anar més enllà de la decoració ambiental per enriquir la dignitat personal.
Una festa és una pèrdua de temps quan només ha viscut l’efecte d’un moment
sense un ingert que millora la imatge. El llibre i la flor són reclams
d’atracció a les mirades alienes perquè la imatge respira dignitat i bellesa,
saviesa i passió. Comprar un llibre i una rosa és per Sant Jordi un acte de fe
passional al saber i a l’art, expressió que l’ésser humà hauria de despertar
als ulls del món. I la natura ens ensenya, a llegir la passió de l’art i el
silenci de la paraula en la succesió de tempestes i bonances. Quan l’aigua del
mar es revolta no deixa de ser aigua, i quan suament besa la sorra del mar
continúa essent la mateixa aigua. Una metàfora de la vida que la diada de Sant
Jordi, vencent el drac, ens ensenya artísticament i poètica el camí. Quan la
paraula en el dia de la seva festa posa als ulls del món imatges de persones
que la deshonoren amb actituds desafiadores argumentals, la filosofia de la
història es manipula invertint els significats i aquells actes que haurien
d’esdevenir trobades de diferències germanes es transformen ens espases
tallants de les veritats, per amb la seva sang sembrar arguments de por per
dominar la convivència. Dissortadament la política de la pell de brau ha
esdevingut l’argument del drac amenaçant Sant Jordi amb l’esperança que la sang
derramada esdevingui el llorer de la victòria. Tenir facilitat de paraula no
hauria de comportar cap mena d’embaucament, però és la tònica. Manipulada la
paraula, manipulada també la Constitució. Castigada la convivència de la
dignitat. La política que es vol imposar a Catalunya no és la de la filosofía
del llibre i de la rosa. Només la fe del poble que la té per guia pot assolir
els seus objectius de pau, solidaritat i germanor. La democràcia si no és
germanor no és democràcia i Catalunya vol ser demócrata. El llibre i la flor
afilaran l’espasa de Sant Jordi i el drac serà vençut. Cal caminar per la vida
amb una rosa al pit i un llibre a les mans, els millors consellers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada