PP, C’s i VOX, l’ESPANYA QUE JO VULL

L’Espanya que jo vull és aquella que les forces de la naturalesa i la història van dissenyar i que les dictadures han desnaturaltzat. Jo vull l’amistat i la solidaritat de tots els pobles d’Espanya, de Galizia, d’ Astúries, Euskadi, les dues Castelles, Aragó, València, Andalusia, Extremadura i el regne de Lleó. Jo vull conèixer i estimar les llengües que s’hi parlen i les seves cultures. La riquesa lingüística d’Espanya és garantIa de  cultura. M’agrada el bable, el castuo, l’aranès, el llionès i totes les modalitats linguístiques de la pell de brau perquè són l’expressió d’unes idees i passions i sense elles no és perfecta la dignitat dels seus parlants. Les diferents modalitats linguístoques són la demostració d’una pell de brau plurinacional que desde la diferència havia de convertir Espanya en una convivència política des d’el respecte a la diversitat. Model polític, que l’orgull d’un egoïsme absolutista, continúa en l’anomenada democràcia. PP, C’s i VOX no volen aquesta Espanya dels pobles sinó la política estatal d’imposició aniquiladora. Curiosament he escoltat per TV un representant del PP que assegurava que Espanya està trista per la devallada històrica del PP perquè els socialistes són un risc per la unitat d’Espanya. Una demostració d’una postura de política dictatorial que neguen el dret dels ciutadans a pensar i a decidir i palesa la manca de voluntat de reconéixer els propis errors. I els fets no els ensenyen, ni els fan pensar. Ni volen pensar. Curiosament les xarxes m’han portar a conèixer la tesi doctoral de Cayetana Alvarez de Toledo. Una tesi que és la ideologia contrària de la seva presència a Catalunya. La tesi fou presentada a Oxford i refrendada per l’hispanista John H. Elliot sobre JUAN PALAFOX, bisbe i virrei de Mèxic, amb el títol de HISTÒRIA REAL SAGRADA, LUZ DE PRÍNCIPES I SÚBDITOS. I curiosament el bisbe i virrei defensa en la seva obra la diversitat jurídica i política de la monarquia. S’ha descobert la doble cara de la marquesa Cayetana. A)  la que estudia i admira la doctrina de Palafox, com reconeix en la seva tesis, que el pactisme és la fòrmula de solucionar conflictes i B) l’arrogant atacant als independentistes acusant-los de golpistes. Tenim per una banda a)la doctora d’Oxford i b) la política de la FAES. I ens trobem, darrerament amb una política d’estat que no actúa d’acord amb els resultats de la votació del 28 d’abril i uns polítcs arrogants que no reconeixen les seves errades i contradiccions, com ens evidencia la tesi doctoral de Cayetana Alvarez de Toledo. I amb un futur imprevisible perquè és dubtós que els guanyadors compleixin el mandat de la voluntat del poble, de les darreres votacions del mes d’abril. I l’Espanya que jo vull s’assembla més a la del bisbe i virrei de Mèxic que a la del PP, C’s, VOX i PSOE. I tot per no escoltar el missatge del poble, amb la hipocresia de fer-li veure que sí, l’escolten. De moment no existeix cap moviment que desperti esperança.