TRES DIES DE CAMPANYA I UN DE REFLEXIÓ

Les veus centrals de la campanya m’han portat a una expressió sentimental: POBRA ESPANYA!. Si el dia de reflexió ho és de veritat, la capacitat de raonar dels espanyols, persones dignes, es veurà obligada a suprimir dels seu vot als màxims representants de la dreta i un de l’esquerra. Però, qui queda per votar? Senzillament aquells partits que veten els que es creuen importants. Espanya i Catalunya necessiten en el seu govern partits de persones dignes, intel·ligents i solidàries. Una campanya per dotar al país d’un govern complidor dels seus deures, no pot basar-se mai en culpabilitzar a qui no pensa igual perquè aquest culpabilitzar significa promocionar la centralitat de l’odi. I honestament, la campanya del 28 d’abril és la demostració del poder de l’odi a la pell de brau. És lamentable descobrir que per els capdavanters que volen dirigir la política de l’estat el seu argument central és la indignitat que defineixen les seves paraules. És desil·lusionador escoltar que el país necessita que les mares tinguin més fills per salvaguardar el progrès en paraules d’un polític que no és cap  exemple de bon pare. Ho és també, quan un altre ens diu que la bondat de l’economia es deu al seu partit quan és el que ha malgastat les reserves dels pensionistes possant-les en perill i multiplicat per quatre el deute. Ho és també quan qui diu que el diàleg és la solució, va votar a favor d’implantar el 155 contra Catalunya. Francament cap dels tres partits que es creuen amb possibilitats i drets de formar govern mereixen el vot. La seva campanya electoral fins avui i crec que fins el dia 26, el darrer, palesa i palesarà un pobre respecte a la Constitució i a la Declaració Universal dels Drets Humans. La Constitució la citen però no la reflexionen, mantenen el desig que es llegeix en el preàmbul i mantenint el desig és més fàcil manipular-la perquè de paraula la poden desitjar i de fet oblidar-la. Dels quatre partits que vaig escoltar mitja hora, només en votaria un, que no és el meu, el de Pablo Iglesias, que demanava que el debat es basès en la Constitució i els altres tres com ells són la llei, no la necessiten de fet, sí de paraula. Els tres dies que resten de campanya desde la humilitat de la meva veu continuarè demanant el vot per aquells partits democràtics que tenen en el seu programa el dret a decidir i a Catalunya, a decidir la independència. La indpendència és un dret de les persones, no dels territoris, que estan al servei de les persones. La independència dels  pobles és el dret que no compleix una democràcia que actua dictatorialment. El dia 28 jo votarè la independència del meu poble i els dos dies de campanaya continuarè defensant el dret de llibertat de tots els pobles de la terra. La Constitució Espanyola diu que els respecta.