Ho escric a consciència, si sou coherents, socialistes, el
vostre deure democràtic és renunciar al vostre triomf perquè parlant com parleu
dels independentistes esteu governant des de la indignitat per manca de suport.
Si el vot independentista és vàlid i us dóna poder, esteu obligats a reconèixer
el dret a defensar a ser independentista
perque si és legal per governar, és perquè ho és per votar. Només hipocresia palesa la vostra governança i les vostres
paraules. El vostre deure era, per començar, seure a la taula i dialogar sobre
el problema, no dir que sou oberts al diàleg però negar el dret fins i tot a
pensar. I la vostra conducta no és només una incongruència i una hipocresia
sinó també una cobardia, per la por que els hi teniu als contraris de la dreta
de qui no teniu ni la consciència de fer-els-hi complir la Constitució.
Sincerament la vostra política és una befa a la dignitat humana i molt més quan
Europa us ha dit que el procès està acusat de criminalitats que no han existit.
No és aquesta la filosofia dels fundadors del socialisme que moriren defensant
les seves idees. La vostra filosofia de la governança en l’actualitat és una renúncia
i una traició, com ho palesen fets contra Catalunya, per exemple, beneïnt
l’aplicació del 155. Va existir un temps en el que el socialisme em despertà
raonables simpaties i sóc amic de militants que són un exemple de persones
dignes. Però la manera com s’ha enfocat l’assoliment del poder i la governança
que s’exerceix em fa exclamar pobres PSOE i PSC. No és el dret de no ser
independentista que reconec una tendència
lícita, el que em fa que no sigui creïble en l’actualitat sinò l’acusació que
en fa de la llibertat, del dret a decidir i de la independència, quan amb la
Constitució a la mà m’hi sento recolzat. Aquesta postura és una negació del
dret a ser persona digna i ni tan sols ser persona, perquè en la llibertat s’hi
troba la seva definició. I la llibertat dels éssers humans és la base de la
llibertat de les col·lectivitats que organitzen. No presumeixo de que estigueu
en un error, em reafirmo amb el dret a pensar diferent i basar el model polític
en idees respectables com és una unitat en un mateix estat. És un dret que no
contradiu el que tenim els independentistes de voler ser-ho. I aquest dret no
va contra la unitat perquè la unitat és una decissió de voluntats de defensar
el mateixos objectius de convivència respectant les diferències. És possible un
model democràtic en el que Catalunya formi part de l’Estat espanyol? No ho nego,
però en l’actual model de política no és aconsellable per culpa d’una
democràcia malalta infectada de dictadura. I aquesta acusació l’ha dirigida el
PSOE al PP C’s i VOX. Penso sincerament que el PSOE i el PSC necessiten un recliclatge
democràtic tornant als ideals fundacionals del socialisme. La paraula és la
creadora de la dignitat en política. I a la pell de brau aquesta dignitat és
una exigència.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada