La meva opinió es basa simplemnent en la Constitució perquè,
segons la lectura que en faig i em penso que de llegir en sé, es vulneren
articles d’obligat compliment que donen la raó als presos polítics catalans i
que agreugen les declaracions de la policia i la guàrdia civil per la
vulneració que hi cometen.
Article 14:”Els espanyols són iguals davant la llei, sense
que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió
o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.
Anem a pams. El judici manifesta una clara discriminació per
raó de naixença, perquè el pes de les acusacions rau en el fet de ser catalans,
negant-els-hi el dret d’opinar.Opinar és un dret sense límits i l’opinió pot
manifestar-se de paraula o amb fets pacífics. I les acusacions i les imatges
existents denuncien la vulneració d’aquest dret per part dels policies i
guàrdia civils i sobre tot per qui els va enviar i empènyer amb el crit “a por
ellos”. Les forces de l’ordre públic tenen l’obligació de complir la llei i aplicar
la força com a mitjà d’obligar a callar és un greuge contra natura. L’impedir
el pas en silenci, com es feia, és la manera lícita de defensar un dret,
vulnerat en aquesta ocasió per l’autoritat obligada més que ningú a complir la
llei.
Article 15:”Tothom té dret a la vida i a la integritat física
i moral, sense que, en CAP CAS, ningú no pugui ser sotmés a tortura ni a penes
o tractes inhumans o degradans”. L’article de la Constitució és una acusació
directa contra l’actuació de les suposades forces de l’ordre i contra qui va
donar l’ordre. I no es pot argumentar dret a l’autodefensa quan qui primer va
començar l’atac inhumà és el culpable. Només una presència desorbitada i que
cada dia es coneixen més actuacions preparatòries contra Catalunya, evidencia
el motiu de la persecució a que està sotmesa Catalunya. L’article diu clarament
que en cap cas i ningú pot cometre accions denigrants. I és vergonyant escoltar
declaracions insegures, preparades, i per persones que han estat jutjades
d’actes irregulars i també d’haver assessinat per l’espatlla com és el cas d’un
testimoni.Portar testimonis amb aquesta anomalia és un despropòsit i un motiu
d’incredibilitat de la justicia. I aquesta circumstància s´ha donat.
Article 16,2:”Ningú podrá ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, religió o creença”.
El desenvolupament del procès demostra que se’ls està
obligant a declarar contra les seves idees amb l’aportació de testitomonis que
fan pensar en una sentència dictada per endavant per satisfer una política
corrupta com la del PP, que no ha estat degudament jutjada. I no és només
opinió personal meva sinó de verdaderes autoritats nacionals i internacionals
en lleis. Però encara hi ha un article més acusador de la inconstitucionalitat
del procès.
Article 9, 2: “Correspon als PODERS PÚBLICS de PROMOURE les
condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en
els quals sintegra siguin reals i efectives; REMOURE els obstacles que n’impideixen
o en dificulten la plenitud i FACILITAR la partiarticipació de tots els
ciutadans en la vida política, económica, cultural i social”
Sr. Marchena, el Tribunal Suprem que presidiu és un poder
públic i jo pregunto s’ha complert el PROMOURE, REMOURE I FACILITAR? Des del
meu seguiment, no, i penso que un deure de la justicia era examinar abans
d’iniciar el procès si l’autoritat política havia complert la Constitució. I
era evident que NO perquè el Sr. Mariano Rajoy havia manifestat obertament que
NO QUIERO explícitament acompanyant a un NO PUEDO, clar incompliment del text
constitucional. Sr. Marchena segueixo el procès amb la meva mirada
independentista i el primer valor de la independència en la democràcia dóna veu al poble votant. I aquest és el gran
incompliment antidemocràtic en la celebració del Procès contra Catalunya. Sr.
Marchena la història ja ha dictat la seva sentència, Catalunya serà independent
per coherència democràtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada