LA LLIBERTAT DELS POBLES DE LA PELL DE BRAU

El desenvolupament de la campanya electoral de l’estat espanyol adverteix amb insistència la injustícia que pateixen els pobles de la pell de brau. En el meu record,vaig nèixer abans de la proclamació de la II República, tant la dictadura franquista com la democràcia en mans d’UCD, del PP i del PSOE, els han tractat com si fossin esclaus, no ciutadans. I a la pell de brau de pobles amb identitat pròpia n’hi conviuen uns quants.I tots tenen dret al seu territori i a la seva llibertat. No sóc un seguidor incondicional de les proclames dels partits majoritaris, però quan escolto o llegeixo manifestacions dels quatre partits PSOE, PP, C’s i VOX sento uns calfreds que em posen la pell de gallina. Perquè l’objectiu que es dedueix dels seus programes no és altre que l’exercici d’un poder dictatorial disfressat de democràcia. I els ciutadans dels pobles de la Península Ibèrica tenen dret al seu territori i a la seva llibertat. I les perspectives de futur són més esglaiadores que no pas tranquilitzans. Es confon la unitat de convivència i la democràcia amb la submissió a la llei que el poder ha implantat, no el poble encara que l’hagi votat perquè amb els seus arguments ,l’han enganyat. Hopalesa la persecució a mort com la  del Faraó d’Egipte  o com la de Ponç Pilat crucificant el gran defensor de la llibertat dels pobles, Jesucrist. La mort política a que es condemna als polítics en el segle de la ciència i tecnologia, moralment és tan greu com la mort física. Quan en un model democràtic la política i la justícia empresonen representants elegits del poble que posen en evidència irregularitats de l’estat i de la justicia, quina credibilitat li pot merèixer el govern a la ciutadania?

Quan un procés polític no accepta opinions qualificades d’autoritats jurídiques internacionals, tampoc testimonis mundials que desqualifiquen la forma del procès, quan no mereixen per part del tribunal els testimonis segons siguin defensors o acusadors, quan els plantejaments polítics i jurídics no concorden amb els signats en els acords internacionals, quan es menystenen les sentènccies europees favorables als exiliats forçosos, quan es descobreixen actuacions dubtoses de la policia i persones de la justicia perseguint al President Puigdemont, quan els presos polítics pateixen tractes que d’humans no en tenen ni el nom, quan les manifestacions no se solucionen dialogant sinó amb la força de les armes, jo pregunto, quina fe i confiança puc tenir en l’estat  perquè defenso la independència del meu poble, Catalunya, i també dels altres pobles d’Espanya? No n’hi tinc cap. I no n’hi tinc perquè manipulen el sentit de les paraules i de la llei. I no n’hi tinc perquè palesen una incapacitat pedagògica que només és culpabilitzadora i quan parlen de diàleg només s’accepten les seves idees, les dels altres són condemnables de sortida. La situació actual de l’estat espanyol dissortadament és la negació de la democràcia i una tornada a la dictadura. I que aquesta tendència es  dedueixo també de les formes d’un partit socialista,  humanament parlant decebedor, desil·lusionador i contrari al dret natural. Només la fe dels pobles assolirà una democràcia en territoris que regalimin llet i mel.