ARCADI ESPADA, JO SÓC UNA IMMORALITAT I UNA ABERRACIÓ

Vos sou una ment pensant de C’s, a la vegada que també, un dels fundadors. En un programa de televisió vàreu afirmar que portar un nen defectuós al món és una immoralitat i una aberració. Estic molt aprop de passar la ratlla dels noranta anys. Segons vos jo sóc un inmoral i un aberrant i encara més si aquest nen avi ha nascut indepndentista. Vaig nèixer invàlid amb la deformació coneguda com peus de pinya.La meva sort fou que els meus pares no pensaven com vos i en la solució del meu problema hi va jugar per duplicat la sort. La primera va donar al meu pare l’adreça del traumatòleg que als inicis dels anys 1930 va fer el miracle. I la sevgona fou el miracle de la medecina. Les seves paraules, Sr. Arcadi, són un insult a la humanitat i una manca de respecte inacceptable a la llibertat, encara que tot seguit afirmèssiu que no obligarieu a abortar. Però les paraules i la seva filosofía hi són i continúen. Doneu la raó als espartans que llençaven els nous nats defectuosos Taigeto avall despennyant-los. Així enteneu el progrès. Amb la vostra filosofia, que el partit que fundàreu amb el Sr. Rivera recollza, l’artista de cine disminuit psíquic guardonat per l’Acadèmia de Cinema, no hauria pogut demostrar les seves quallitats artístiques. Aportar a la seva filosofia un argument econòmic és la demostració que primer és l’economia que el dret a viure. Heu esmentat el cost económic del manteniment d’un deficient. Amb aquesta filsofia segur que esteu d’acord amb la Directora del Fons Monetari Internacional perquè la gent gran són un perill per a l’economia i s’ha de fer alguna cosa, insinuant que se’ls ha de fer morir.

Sr. Arcadi, estic molt orgullós de la meva immoralitat i aberració quan gràcies al meu defecte físic reciclat per la medecina he estat guardonat amb la Medalla de Bronze de l’Anjuntament de Barcelona per la meva tasca esportiva en l’escola, amb la Medalla d’Argent rebuda de la Federació Catalanya de Patinatge per la meva participació  en la implantació del patinatge sobre gel a Puigcerdà i també la Medalla d’Argent de la Federació Catalana d’Handbol pel meu treball en l’handbol escolar a Granollers. La intel·ligènccia humana va permetre el meu curriculum esportiu. Les seves paraules són una irresponsabilitat culpant a les persones d’una circumstància fruit de connotacions naturals no sempre previsibles. Segons vos, tots els éssers humans no haurien de nèixer perquè tots sense cap excepció arriben al món tarats, predisposats a greus malalties. Com explica, per exemple el càncer? Permetre, segons vos,un naixement marcat per aquesta malaltia és una immoralitat i una aberració. Heu reflexionat alguna vegada que també vos vàreu nèixer amb aquesta possibilitat, quin tractament és econòmicament desorbitat? La grandesa de la naturalesa rau en el fet que una de les seves creacions és la humanitat amb intel·ligència i passió per amb la seva capacitat de progrès la ciencia poguès fer miracles. Una deficiència física no va fer impossible grans composicions musicals de Beetoven per culpa de la seva sordesa. La ceguesa va promoure el gran filosof que fou Nietsche. La invalidesa no va impossibilitar ser un gran científic a Stephen Hawking. La història ens ensenya que els grans progresos de tota mena són resultat del desig de la humanitat per superar problemes. Només ments que no pensen neguen les idees d’aquelles persones que en política, religió, cultura, ciència i civismne defensen idees que a la comoditat pensant li semblen immorals i aberrants, i Sr. Arcadi i responsables de C’s el progrès de la humanitat no el promouen la força de la llei, ni la immobilitat territorial, ni les egoísmes personals desqualificants dels que pensen diferent. Hi ha contradiccions que són més democràtiques que el status quo immòbil. Sense aquestes contradiccions ni Espanya, ni Europa serien el que són i en un món global pensar que són intocables és emmalaltir greument a la humanitat. Sense els seus immorals i aberrants, Sr. Arcadi, la civilització del segle XXI encara seria la de l’edat de pedra.