PENSANT EN EL 28 D’ABRIL

L’endemà de la festa de la mare de Déu de Montserrat se celebraran unes votacions generals que en certa manera es poden valorar d’esperpèntiques. No perquè votar ho sigui sinò per les circumstàncies i objectius que les envolten. En el fons, amaguen un atac directe a Catalunya si parem esment en les declaracions del President, Pedro Sànchez i d’alguns dels seus ministres. Acusar l’independentisme, com un enemic de l’estat, és negar el dret a la llibertat de les persones. La llibertat és la base fonamental per organitzar la convivència. Quan Pablo Casado i Albert Rivera neguen el dret de pensar dels independetistes, s’autoacusen perquè estan fent us de la seva llibertat de pensament i pensant neguen aquest drets als altres. Fan alló que neguen. Sense llibertat no podrien pensar les idees que fan seves. No els hi nego, desde la meva independència,el dret de pensar sobre els valors de l’unionisme que per algunes col·lectivitats poden ser la gran solució i de la mateixa manera que per a altres pot esdevenir un fracàs. I per aquestes probabilitats existeix la facultat de pensar. Només la persona que pensa és lliure. Qué he de pensar jo per a les votacions del 28 d’abril. Raonablement he de pensar en llibertat per la independència de Catalunya i per coherència he d’impulsar el vot de la llibertat i col·laborar dintre les meves possibilitats per convèncer a les persones demòcrates que viuen a Catalunya que la millor opció és votar a favor de llistes defensores de la llibertat democràtica i amb  finalitat d’independència. Les idees no es neguen, s’autorelacionen per descobrir solucions de verdadera llibertat humana i política. La política pot legislar per programar la convivència però mai per prohibir idees que generen diàleg i com diu la dita catalana, “parlant, la gent s’entèn”. La incapacitat de diàleg porta al contrasentit de pensar fets per desautoritzar per la força al pensador. I es cau en el ridícul de pensar per prohibir pensar. Penso sincerament que en la democràcia actual espanyola tots, de la ideologia que siguem, hem de donar una lliçó pedagògica de la força de les idees per debatre amb la paraula. He recordat manta vegades el pensament de Raymon Pannikar en relació amb el diàleg quan afirmava que el consens no consistia en renunciar a les pròpies idees sinò trobar, cadascú amb les seves, el model de convivència en pau. La verdadera democràcia es basa en aquesta filosofia perquè el consens el dóna el corresponent referèndum, que obliga a uns i altres a acceptar el resultat. Un referèndum tindrà força si els votants han estat persones dignes. La dignitat humana és la verdadera programadora del model polític de convivència. Cal tenir present que la democràcia és superior a la llei perquè és anterior i tot model polític crea les lleis per salvaguardar el model.