Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 21 de febrer del 2019

ESPANYA UNA FAMÍLIA UNIDA SEGONS ALBERT RIVERA


Hi ha als evangelis un  consell de Jesús als jueus quan els hi diu que compleixin alló que els fariseus diuen però que no segueixen els seus exemples. Un consell als ciutadans espanyols que es pot aplicar a la política de les dretes i a algunes esquerres. La prensa publica la tercera companya d’Albert Ribera gran defensor de la inquebrantable unitat d’Espanya. Defensa amb paraules alló que desfà amb els fets. És un practicant de la llibertat de canviar de parella, però criminalitza el canvi d’opinió perqué políticament només les dretes poden opinar. Ah, i canvien d’opinió entre elles, avui s’ajuden, demà es critiquen. I aixó ho hem vist com ho practica C’s. Depèn dels interessos de partit, però els independentistes no poden opinar sobre el model polític. Ell ha canviat tres vegades de model familiar. I amb el greuge que en el primer canvi no ha complert importants deures de pare amb els fills. En el segon hi ha conviscut cinc anys, que ja deuen ser massa i en l’actual una núvia model, que seguramengt és una bona persona. Però el costum al canvi fa dubtar i és curiós però no es pot opinar sobre una Catalunya independent.Un dret d’opinar que és la riquesa de la llibertat quan es tracta d’un col·lectiu, la Constitució no ho permet, argument que no és cert, perquè amb la Constitució a la mà el dret a opinar és acceptat i es pot opinar de tot, de separar-se per exemple. Però en el camp de l’opinió en relació amb C’s hi ha un fet que em sorpren. Per què no cremen la bandera espanyola perquè el groc és un  dels seus dos colors? Estripen els llaços grocs per separatisme i no entenc perquè no estripen la bandera espanyola que el vermell abraça el groc perquè Espanya estima Catalunya i té la gosadia de dir que ell estima Espanya odiant Catalunya.  Contrast acusador. Jo també estimo Espanya, perquè no odio a les persones pensin el que pensin encara que ho fassin odiant-me. I per més inri, la bandera espanyola va demanar els colors a la catalana que és anterior a ella. Contradiccions d’una política mal entesa. Pobre Espanya amb la classe dirigent de l’estat espanyol! Quan un polític i el seu partit ha de fer propaganda electoral parlant malament d’una autonomia per medrar ells, és síntoma infalible de la greu malaltia que pateix el model polític de l’estat en questió. Quan per fer campanya electoral a Andalusia l’argumentació bàsica és parlar malament de Catalunya, el verí que l’ha infectat el portarà al perill d’un penyassegat. Pot semblar que de moment a Espanya tot són flors i violes pel C’s però ja comencen a mostrar-se les espines, un avís que no pot menys-tenir-se. El Parlament Europeu ja comença a fer aigües desprès de negar la presència de Torra i Puigdemnont, ja ha negat l’autorització a la Falange Espanyola i aliats i no és segur que VOX pugui fer-hi la seva conferència. Alguna cosa es mou a Europa quan qui fou ministre d’afers exterior eslovè va dir a Torra i Puigdemont després de la negativa, havent fet la presentació en un  hotel, “no esteu sols, serà un camí llarg però us puc asegurar que hi haurà un nou estel a la bandera d’Europa”.
I personalment m’ho fa pensar el desenvolupament del judici contra Catalunya, que està sent una demostració de democràcia defensora dels principis institucionals d’una Europa Unida que les dretes europees estan posant en perill davant el resurgir feixiste nazi. I la dreta espanyola té la indignitat de tractar de feixiste i nazi el moviment independendista català que no va contra Espanya defensant la república. Pels fruits els coneixereu. Sr. Rivera, els independentistes catalans no es compren, ni accepten regals del gran capital per gaudir d’una gran torre a l’espai senyorial de la capital d’Espanya. Menys paraules destructives i més fets defensant els drets de tots els espanyols perqué són milions els que per culpa de la vostra política no arriben a fi de mes. En una paraula, ser més persona abans de fer de polític.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada