Científicament la presència de la
humanitat en el gran cosmos només té una explicació. Que hi és. Ni el com, ni
qui, no té arguments. Però des de la llunyana història i prehistòria s’hi ha
practicat una relació amb un suposat Déu creador i la forma com es programà la convivència,
la realitat divina es feia més necessària. Tant necessària que existeixen
documents molt antics que ens en parlen, documents que al segle XXI sembla es
vulguin desautoritzar. La veritat és que hi ha un missatge clar i que als
nostres dies la gran política i l’usurpadora del poder l’economia tenen interés
en desautoritzar i negar. Però el missatge hi és i és molt clar.I per a mi és la veritable constitució de la
humanitat. I per veritable, necessari i urgent portar-la a la pràctica. Per què?,
senzillament per aconseguir el respecte a totes les persones que configuren la
humanitat. I aquest missatge demana la col·laboració de tothom. I ho demana el
fet que el fill de Déu es feu home per la salvació de totes les persones morint
crucificat. Sé que no hi ha documents històricament prou creïbles, però el
missatge hi és i s’ha extès arreu. I és un missatge de pau mitjançant un gran sacrifici. I aquest
missatge diu que tothom hi ha de portar la seva contribució començant pel
respecte a les persones, respecte tant important que aquest missatge, que no
agrada, ens diu que és el gran manament de l’amor d’estimar a Déu i a les
persones. I la política, responsable de la dignitat de les persones, ha
configurat una divinitat diferent posada en el diner, com més ric ets, més
digne i la consequència d’aquesta nova filosofía no és altra que la pobresa
generalitzada i la misèria que sacrifica la major part de la humanitat. Dos
missatges enfrontats, un vol la felicitat de tothom i l’altre que la felicitat és
ser ric i per tant menystenir a les persones és la normalitat. Personalment
prefereixo ser pobre i lluitar per la dignitat en la igualtat de drets i
deures. I aquesta meva filosofia em porta a denunciar la falsa democràcia que
vulnera els drets d’una gran part de la humanitat. I la democràcia espanyola d’avui
amb el PP i el PPSOE, la dignitat està en el territori, no en les persones que
hi viuen. El judici que s’està celebrant contra Catalunya n’és una bona demostració.
I he llegit aquest matí unes declaracions de Pedro Sánchez, que no voldria creure, dient que el 155 havia portat a Catalunya
la dignitat. Amb el missatge cristià a la mà en el que crec i faig meu, he de
denunciar una política que porta el mal viure a més de tres milions de
ciutadans, jo un d’ells, que defensen el dret natural a decidir i des de la
meva fe cristiana ho denuncio i actuarè en consequència. El judici contra
Catalunya està posant en evidència que els polítics empressonats són unes
digníssimes persones i que amb ells, els
catalans són a Europa el poble capdavanter que millor defensa la unitat.
Coherentment i amb l’evangeli a la mà em crec amb el dret de demanar a l’episcopat
espanyol que obri els ulls, defensi a la gent i denuncii la indignitat d’unes
lleis que perjudiquen la dignitat de milions d’espanyols, no només de catalans.
I amb l’evangeli a la mà em sento orgullos de ser català, pequè malgrat l’opinió
que Catalunya és la part menys cristiana de l’estat, és la que defensa amb més contundència
els principis evangèlics de la dignitat humana de projecció divina. Jesús fou
crucificat per enemic de Roma tractat de terrorista. El mateix tracte que rep
avui Catalunya.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada