DUES HEROÍNES I SET HEROIS

L’heroicitat és una qualitat humana que bàsicament s’atribuiex a les accions excepcionals per la seva dificultat i pels riscos que s’han superat. L’heroicitat dels nous presos i preses catalans porta el segell d’una altra heroicitat, el segell del servei a les persones i a la veritat de la paraula. És un esclavatge de dignitat al servei de la humanitat davant la indignitat d’una política que vanagloriant-se de democràtica actúa dictatorialment. I s’actúa dictatorialment en una democràcia quan es desfigura el significat de la llei. L’actuació de les institucions de govern, política, judicial i policial, oblida massa sovint que les persones, que les representen, deixen en l’oblit la seva dignitat humana per esdevenir botxins d’aquelles que defensen idees diferents sense voler-hi dialogar per comprobar la veritat dels seus objectius per assolir noves millores per a la humanitat. Un estat, dit consolidat, no és mai un bé per a la humanitat si no accepta el progrès humà malgrat es vegi obligat a acceptar pèrdues en la seva configuració. Reconèixer la identitat dels pobles comporta també retornar-els-hi alló que se’ls hi robat amb la força de les armes. No és la primera vegada que Catalunya pateix aquesta injustícia històrica. El general Moragues fou executat i el seu cap penjat en una plaça com escarment. El president Companys i el seu Govern patiren també empresonament per defensar els drets de Catalunya i acabada la l’incivil guerra espanyola, afusellat pel General Franco. No oblidem els 113 empresonats de l’Assemblea de Catalunya a la presó Model l’any 1973. I avui, per la mateixa raó de defensar Catalunya, nou catalans, set politics i dos ciutadans, empresonats i amenaçats amb un judici que presenta totes les característiques d’una sentència ja escrita abans de celebrar-se. Són els herois i heroínes, traslladats i traslladades, a Madrid. Una persecució de 300 anys que ha esperonat encara més la fe en la verdadera democràcia global en la que cada poble sigui independent i cada estat sigui un verdader configurador de la convivència en pau. Capdavanters d’aquest model es diuen a casa nostra Jonqueras, Romeva, Turull, Rull, Forn, Sànchez, Cuixart, Forcadell i Bassa sense oblidar els exiliats a Europa i els perseguitss Catalunya. En l’ambient del procès històric que es viu al món i d’una manera especial a Europa i a l’Estat Espanyol sense el protagonisme heroic de capdavanters conscients de les persecucions que patiran en la seva defensa d’una verdadera democràcia, seria impossible mantenir l’esperança que la ciutadania aspira d’un món en pau. I Catalunya té aquests herois perquè creu en el sacrifici i té fe en les persones, fins i tot en aquelles que avui són les seves enemigues i demà seran les seves cooperadores. La meva confiança en el programa progressista de la naturalesa i en el sentiment religiós, que es respira, malgrat desventurades traicions, em diu cada dia que no em desanimi i que he de donar exemple de ser jo global, íntegre. Una gota d’aigua és oceà en la immensitat, un gra de sorra, és platja en la globalitat, un éser humà és humanitat en la globalitat. El problema rau en el fet que la consciència del segle XXI no és global. Només cal parar esment en les grans potències  mundials que sent elles no són coordenades del globus. Ho és EEUU d’Amèrica? ho és Russia? Ho és Europa? Ho és Espanya? El jo polític egoísta és el gran enemic de la pau. Sortosament pel progres és promotor d’herois. Catalunya, en la petitesa i humilitat, terra d’herois per la pau. Catalunya, no lluita sola, està acompanyada pels ciutadans senzills, humils i esperançats. La convivència en pau és possible. Amb Luter King, Nelson Mandela i Xirinacs, We cant.