GOVERN DE L’ESTAT ESPANYOL PENSI EN LLIBERTAT

Quan escolto el president de l’estat i els seus  ministres criminalitzar la idea de la independència catalana sento  tristor de pobresa política incapaç d’entendre qué és de veritat la llibertat. Sancionar el sentit d’independència de les persones i dels pobles és camí d’una convivència esclava de l’egoïsme del poder. Govern de l’estat espanyol quan empresoneu persones catalanes, polítiques o simples ciutadans, que pensen en la dignitat de l’ésser humà, perquè aquesta és la raó del dret a decidir, comet un dels més greus errors de la història perquè negueu el dret a ser persones, negueu la seva llibertat que entre altres drets que la defineixen, hi ha el dret a equivocar-se. Valorar d’error un pensament significa negar la llibertat i sense llibertat no hi ha progrès. Escolto molt sovint aquesta acusació contra els catalans que som independentistes, però permeteu que pregunti, govern de l’estat, ha fet mai un exàmen de consciència reflexionant sobre la seva part de culpa en el resurgiment d’aquesta tendència? No només no l’ha fet sinò que s’ha auto-autoritzat a ser infalible, malgrat la condició humana dels seus membres. Renega amb aquest comportament la veritat de persones dignes dels seus components. I davant d’aquesta filosofia tot és possible i lícit fins i tot la mort de ciutadans per manca de la deguda assistència. Sr. Govern de l’estat espanyol, un govern incapaç de solucionar problemes com els desnonaments, perquè per culpa d’una economia del tot si val per fer diners, moltes famílies no poden arribar a fi de mes i pagar els lloguers, defineix una situació d’una democràcia de ficció i senzillament inexistent. El dret de pensar és un dret natural amb error o  sense i és l’argument de la naturalesa defensora de la llibertat. I negar aquest dret és desnaturalitzar la humanitat com ho palesen els resultats de pobresa i misèria amb  morts prematures per mancances d’aliments i d’una sanitat imprescindible. Per què el govern d’Espanya no vol parlar del dret a decidir amb els independentistes que hi ha a Espanya? Per què nega el dret a pensar i es creu que pensant ell és suficient pel bé dels ciutadans. I quan escolto per TV o llegeixo en els mitjans declaracions dels polítics en el poder, siguin del partit que siguin, condemnant el dret a decidir penso que es contradiuen, perquè decidint prohibint, reconeixen que no tenen dignitat humana. I la falta de dignitat és l’argument acusador d’incompetència. Ser escollit per governar no suposa el no pensar, tot el contrari, ha de pensar de ser persona digna per saber defensar la dignitat dels que l’han votat i a través d’aquest vot ha esdevingut autoritat. Autoritat no és imposar, autoritat és aquella condició que fa exclamar a la gent veritablement parla amb autoritat. Dissortadament els governs democràtics de l’estat espanyol no poden sentir-se satisfets. La gent ho ha palesat clarament amb les seves manifestacions. I el fet de no saber dialogar amb els defensors del dret a decidir encara ho fa més palès. Una Catalunya independent no seria mai una enemiga, sinó una estreta col·laboradora, sempre que els governants amb els seus actes i paraules demostrin que són persones dignes i per tant creïbles.