ELS QUE ESTIMEN ESPANYA NO DONEN COPS D’ESTAT, (Albert Rivera)

Estic totalment d’acord amb aquesta afirmació però sempre que no s’hi intueixi en les paraules cap mena de manipulació. El veritable trencament d’una nació no és el territorial sinó aquell que sembra l'odi entre els seus ciutadans. Dissortadament hi ha odis que només existeixen en les ments egoïstes i interessades per objectius que res tenen a veure amb el benestar de la gent, sinò amb l’ambició de poder. La  credibilitat de les paraules exigeix la dignitat humana de la persona que les pronuncia. Quan un polític treballa de veritat per una convivència pacífica no es dedica a criminalitzar idees sinò a agermanar  diferències. I la història molt recent de la pell de brau ens demostra com els, que es diuen demòcrates gran defensors d’Espanya, basen la seva argumentació a sembrar odis i no a allargar la ma per arribar al consens. No estic gens d’acord amb les paraules de Rivera que encapçalen aquest text, no pel seu sentit, sinò pel que se li vol fer dir. Un defensor de la pau davant de l’enemic se la juga i fa els impossibles per dialogar. Els pobles tots tenen les seves senyes d’identitat que els fa diferents i Catalunya les té, però aixó no vol dir que sigui impossible viure en pau amb els altres pobles de la Península Ibèrica formant part d’un estat en el que cada poble tingui el seu model polític amb una unió democràtica amb la resta formant un tot, que sembla ser  alló que volien els fundadors de l’Europa Unida. És inversemblant la filosofía del partit d’Albert Rivera amb la idea europea però que dissortadament dóna  la imnpressió que aquella unió que es va defensar, en els nostres dies està en recessió.Vivim una molt greu lluita contra la naturalesa de la convivència configuradora de la història. El Sr. Albert Rivera em convenceria si defensant les seves idees democràtiques de la seva defensa de la unitat d’Espanya es fonamentés en la paraula dialogant i respectant les diferències democràticament s’arribés a una solució respectuosa per a tothom. Per què l’objectiu de la democràcia, que encara està en procès de formació, no és altre que aquest. Sr. Rivera, comencem a parlar, perquè el polític intel·ligent no comença la casa per la teulada aspirant a ser president abans de demostrar les seves qualitats per ser-ho com també les seves idees. Dissortadament a la pell de brau es dóna més importància a sembrar enemistats que a buscar instrruments de concòrdia i respecte. El primer pas és demostrar que s’és persona digna i dissortadament a Espanya la dignitat la donen els càrrecs no les paraules i els fets. I aquí rau el perquè de la greu crisi democràtica que pateix l’estat espanyol. El poder no dóna dignitat, són les persones dignes les que el fan creïble. Una pregunta, Sr. Albert Rivera, creu que les paraules seves que encapçalen aquest comentari són fruit d’una dignitat personal?