Abans de dictar sentències condemnatòries d’acord amb l’article
155 de la Constitució, cal analitzar intel·ligentment si l’acusació és
constitucional o una manipulació de la Constitució. I aquest anàlisi no s’ha
fet i alló que és pitjor s’ha rebutjat i ha primat la imposició trepitjant l’esperit
democràtic. Sincerament penso que el patiment amb que es castiga Catalunya esdevindrà la
gran raó de la continuitat de la dictadura en mans dels partits majoritaris de
l’estat espanyol. Perquè per començar ni se’n fa cas del desig que diu tenir la
nació espanyola en el preàmbul de la Constitució de “col·laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de
coopperació eficaç entre tots els pobles de la terra”. I l’estat espanyol,
com si sentís ploure negant-li a Catalunya el fet de ser un poble de la terra
palesant la gran ignorància de la història de la humanitat.L’Estat Espanyol no
sap el que és col·laborar perquè ell és absolut i només sap imposar. Però la
Constitució és prou clara. Llegim l’article 2.- “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la
Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal
dels Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquesta materia
ratificats per Espanya”. La paraula ratificats actúa de trampa. Alló que no
consta en la Constitució encara que sí en els tractats, l’Estat Espanyol no ho
ha de complir. Fet que va en contra també de la sentència del Tribunal Internacional
de la Haia de l’any 2010 i contra la Declaració Universal dels Drets Humans,
com he comentat en l’article anterior
(1). Continuem i parem esment en l’article
15.- “Tothom té dret a la vida i a la
integritat física i moral, sense que, en cap cas, ningú no pugui ser sotmès a
tortura ni a penes o tractaments inhumans i degradants”. Aquest article és
prou clar i acusa als responsables estatals que van ordenar l’atac policial a Catalunya
el dia 1 d’octubre, quan la Constitucicó i la Declaració Universal dels Drets Humans
recolza la postura pacífica del poble català defensant el seu dret de
manifestació amb una votació organitzada per la ciutadania i amb el vist i plau
del seu govern que escoltava la veu del poble. Ciutadania i govern actuaven
democràticament i no cometien cap delicte. Amb l’article 15 de la Constitució
el delicte el cometeren aquells que van ordenar l’actuació policial amb l’afegit
de malversació de fons públics, que els atacats havien pagat a l’estat. I és
precisament l’estat amb la seva propaganda internacional que s’autoacusa quan
ha d’escoltar de mitjans de premsa estrangers que les gravacions de l’actuació
policial no eren un engany perquè les havien realitzades ells mateixos. Estic convençut,
com en l’empresonament de Companys i el seu Govern, que els líders polítics i
socials catalans actuals empresonats són i seran els herois de la independència
i l’orgull internacional dels defensors de la verdadera democràcia. La sentència,
que diuen ja està dictada abans del procès, será dura, però més dura será la
caiguda de la justícia espanyola. Senzillament, em fa pena l’Estat Espanyol, no
Espanya, i m’enorgulleix enormement ser català. Catalunya capdavantera de la
verdadera democràcia mundial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada