L’EVANGELI QUE HAN PERDUT SOTA LA SOTANA, de Crstina Solías

Article condemnant la pederàstia  dels capellans, publicat el dia 11 de febrer de 2019. Cristina Solias té tot el dret i fins i tot, diria, el deure de denunciar la pederàstia dels capellans com un delicte humà que la justícia humana ha de sancionar. Però, crec, que hi ha considerants que no es poden oblidar. Primer de tot em presento, perquè si la Cristina llegeix el meu   comentari entengui millor el meu punt de vista. Sóc un sacerdot secularitzat l’any 1969, estic molt a prop dels 90 anys i crec que he de fer algunes matitzacions. Primerament quina és la situació se l’Esglèsia Catòlica a casa nostra. Avui a Catalunya i a Espanya és una moda parlar malament de l’Esglèsia i no és cap secret. Però permeteu-me recordar. Els anys cinquanta del segle passat, jo vivia a Puigcerdà i pel sud de França corria un llibre vermell que explicava com carregar-se a les persones precisament en base al tema que ens preocupa. Els anys 70 i 80, jo vivia ja a Granollers i la meva persona va patir els efectes d’aquest llibre, que aleshores corria per Catalunya, acusant-me unes alumnes que jo abusava d’elles en les meves classes d’educació física, alumnes que no assistien a classe i volien aprobar malgrat les seves absències. I en l’actualitat no sé si corre aquest llibre però les seves ensenyances, sí. I quan s’acusa s’ha d’anar amb molta cura i argumentar molt bé. Cristina acusa a l’Esglèsia de rebuig al divorci, al preservatiu, a l’avortament i a l’homosexualitat. Les afirmacions absolutes acostumen a ser por raonades. Em de recordar que l’ésser humà és lliure i quan afirma ho fa per convicció que també es pot equivocar. Personalment no accepto el divorci com opció sense motius intel·ligents i racionals, com tampoc el preservatiu, l’avortament i l’homosexualitat. El preservatiu té sovint la seva racionalitat i validesa; l’avortament generalitzat no l’entenc i no l’accepto perquè cal estudiar cada cas perquè alguns són raonables i l’homosexualitat no la puc condemnar perquè penso que és una realitat fruit de la naturalesa. Personalment no crec que aquests quatre motius apartin de Déu, com afirma Cristina, sinò alló que aparta és el desconeixement que vulnera la dignitat humana. Penso que no és just acusar a l’Esglèsia quan a qui s’ha d’acusar són persones d’Esglèsia, de la mateixa manera en Política qui s’ha d’acusar són polítics que d’una manera o altra perverteixen la seva institució. Cristina recolza el seu escrit amb cites evangèliques que són, per a mí, autèntiques lliçons de dignitat humana però que cal situar en el seu context. “El que estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra”, en defensa de la dona que volien apedregar els sacerdots fariseus acusant-la d’aquest tema. Aquesta reflexió ens l’hem de fer tots, perquè directament o indirecta tots possiblement podem ser-ne culpables ja sigui per activa o per passiva. Reconec que aquest tema comès per un capellà és més alarmant socialment que si el comet un ciutadà normal i per tant el seu ressó és  més mediàtic. Però qui ha de denunciar l’assetjament és qui l’ha patit i una vegada denunciat si la justícia demana la “col·laboració de l’esglèsia no s’hi pot negar. “Estimeu-vos els uns i als altres com jo us he estimat”. Jesús era prou conscient que aquests uns i altres eren persones lliures amb possibilitat de pecar i Jesús els estimava, perquè una vegada pecadors podien demanar perdó, complir els seus deures de reciclatge i tornar a ser una persona digna. La justicia humana actúa igual? “Pare, perdona’ls, perquè no saben el que fan”. Demanava perdó pels que el crucificaven. Ho fem els mortals amb els que han crucificat sexualment la nostra dignitat? Justícia sí, però saber ser humà també.

“Deixeu estar als infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del Cel és del qui són com ells”. Els actes que denuncia Cristina també aparten els infants de Déu i Jesús ho condemna perquè aquesta acció és contrària al seu evangeli.  I acaba amb aquesta frase: “Coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures”. De quina veritat parla Jesús sinò de la veritat de l’evnageli que ell predicava i que la societat d’avui rebutja. Condemnem la pederàstia dels capellans, que és denigrant, però siguem coherents amb el que Jesús ens diu que ha de ser la nostra veritat. Si no acceptem aquesta recomenació no tenim dret per acusar a ningú. Dissortadament la sexualitat no es respecta com cal, i les dones ho saben. Justícia, sempre, però sempre obrant justament.