EL TEATRE DE CAN RAJOLER AMB LA DEMOCRÀCIA

La presentació del candidat d’Esquerra Democràtica de Catalunya a l’alcaldia de Parets del Vallès, en el teatre de Can Rajoler amb un ple de campionat, esdevinguè la veu d’un poble que demana llibertat perquè sense llibertat no hi ha democrcàcia. L’acte en sí mateix definia la globalitat d’un poble que se sent global amb la seva identitat en la configuració del seu municipi. La presència d’un model de convivència al costat d’els altres models palesa obertament  la riquesa en la manifestació de la seva humanitat. La llibertat de les persones i els pobles és la condició indispensable per assolir el model polític ideal perquè no es trenqui el procès de progrès. I el Teatre de Can Rajoler exigint llibertat amb la música de les palmades denunciava l’exigència d’una democràcia que vol ser i no és. I no és perquè se sanciona i empresona la llibertat, quan, sortosament la verdadera, no hi ha cap poder polític ni religiós que la pugui encadenar. I el clam de Can Rajoler n’era una clara demostració. Una demostració de la història d’un partit polític català que ha patit i pateix l’odi de l’absolutisme que vol encadenar idees empresonant els pensants. I l’acte de precampanya de Can Rajoller denunciava amb força i claretat que els pensadors hi són i que, a la vegada, una part considerable del poble els recolza. Les  imatges projectades, les paraules de la presentadora, l’exposició de les raons i els seus per què per part de l’aspirant,  la força de la denúncia antidemocràtica de la política estatal del diputat al Congrès d’ERC i el públic dempeus aplaudint i demanant llibertat llençaven al vent del món l’urgència del reconeixement de la llibertat dels pobles i acusaven l’esclavatge a que es vol sotmetre la dignitat de les persones. L’acte de Can Rajoler tenia dues lectures molt clares: a) la urgència de reconèixer de veritat la soberanía del pòble i b) que la llei és veradera si està al servei de la gent no de les institucions de poder.  ERC en l’acte del dissabte dia 9 de febrer de 2019 va palesar amb contundència com la veritat fa camí al llarg de la història malgrat els empressonaments dels seus polítics i la mort del seu president Lluis Companys. La sang dels màrtirs, llavor de nous cristians, es repetia als primers anys del cristianisme, l’empresonament dels polítics que respecten la veu del poble, llavor d’una verdadera democràcia. La dignitat d’una persona fa més digna la humanitat global, la dignitat d’un poble fa brillar més la convivència universal.