Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dissabte, 13 de setembre del 2014

Ara és l’hora d’estar alerta…

Necessitem una alerta no per la por d’amenaces sinò alerta perquè la Constitució ens dóna la raó contra el totalitarisme de la llei, perquè una llei manipulada al pensament unitari d’una part ho és de totalitarista. Una llei, quan és veritablement llei, accepta raonaments lógics i  no és mai un fonament d’immobilitat. Les lleis són signes dels temps i els d’avui, globalitat inclosa, són respectuosos amb les minories i accepten els seus drets amb el compliment dels seus deures. Els governants tenen l’obligació de complir la llei, però mai d’interpretar-la al seu servei i menys quan perjudiquen als súbdits. Amenaçar de sancions abans de delinquir, si és que complir democràticament els mandats de la ciutadania ho és, manifesta certes incapacitats de diàleg i pors a la raó del contrari. Però alló que al segle XXI és incomprensible és la falta de respecte per autoritats, diguem-ne per respecte democràtiques, a la voluntat d’un considerable col·lectiu, que defensa públicament, festiva i a la llum del dia, les seves idees i la seva voluntat. El llenguatge burlesc en boca d’una autoritat política en actiu mereix la desqualificació inmediata i molt més quan ha estat incapaç de crear una comunitat autónoma pròspera amb els seus mitjans agrícoles, ramaders i industrials. Les desqualificacions que ens venen de l’alta política no ens  han de fer tornar enrere, ans el contrari caminar amb més força i decissió, perquè amb la Constitució a la mà jo sóc sobirà i com  a tal legalment em puc manifestar (art.1,2 de la Constitució) emparant-me en la llibertat d’expressió, siguin les que siguin les meves idees mentre ho faci democràticament i respecte. Respecte que algunes autoritats autonòmiques del PP no  em tenen i tinc dret a exigir-els-hi. Personalment mai m’inmiscuirè en les voluntats del poble d’Extremadura per ser el que ell vol ser i aquest mateix respecte reclamo del seu President que no me’l té. Un petit incís. El poble espanyol és sobirà, d’acord. Ha emprat mai la seva sobirania amb el vot unànim de tots els espanyols? Un exemple. La Constitució va ser votada pel 66,1% dels ciutadans espanyols. 16 milions de 26 amb dret a vot. Els vots favorables foren 15 millions i els no favorables, abstenció inclosa, foren 10 milions. Aquests deu milions no són sobirans? Acabo amb una consideració: els catalans, d’acord amb el comportament aliè, no sóm espanyols perquè segons ells  no som sobirans.Si  no som sobirans no tenen cap dret sobre nosaltres. L’abast de les lleis mereix una lógica i una lectura més aprofundida i no fugir el diàleg quan es presenten diferències fonamentals. El funcionament del Congrès i del Parlament no li fan cap favor a la Constitució. Jo la vaig votar, avui la considero defassada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada