LA MORT D’UN POLÍTIC

No em refereixo en aquest comentari a la mort física i real sinò a la mort política, però real, que pot estar causada per diferents motius. Un d’ells pot raure en la incompetència personal, un altre l’egoïsme i l’enveja, un altre la manipulació de la llei,  un altre no voler escoltar al diferent i el pitjor semblar que s’actua democràticament contra una realitat democràtica. No oblidem que els polítics i les polítiques són persones amb totes les virtuts i defectes del gènere humà. Consequentment moure’s en el camp de la política no significa inmunitat malgrat que tots, ells i elles, esdevinguin aforats gràcies als càrrecs. I aquest aforament és una oportunitat d’or per aquells i aquelles que de persones en tenen el nom, peró no els fets. Des d’”el váya-se Sr.Gonzàlez!” a les amenaces al President Artur Mas, la història política de la democràcia espanyola està plena de fets conflictius. És veritat que hi ha polítics que s’han auto-immolat, altres que els ha immolat la justícia, no m’hi refereixo. Em refereixo als que han estat víctimes dels atacs de polítics contraris per treure-se’ls del davant perquè són una acusació constant a la seva mala gestió. I em refereixo, avui, a la mort política anunciada del President Artur Mas. Espero que no sigui necessària una resurrecció, encara que aquesta seria el millor argument, per treure davant del món, els colors a la cara als que volen, desitgen i treballen per la seva mort política. La força de la veritat venç la mort. “Senyor, si haguèssis estat aquí el meu germà no hauria mort”. La germana es refería a la força de la veritat eterna. I en el cas d’Artur Mas aquesta força és la voluntat del poble i tot depen de si ell l’obeeix o la traeix. La humanitat és qui va rebre el manament d’auto-organitzar-se i la humanitat no és la política, la política és la capacitat humana de decidir, escollir i ordenar. Abans que la política hi ha la persona. I dissortadament massa lleis no estan pensades pel bé universal, a partir de l’individual, sinó amb objectius descaradament partidistes. I quan una persona política vol complir amb el deure natural de primer les persones sorgeixen els doctors de la llei que l’acusen perquè en dissabte no és pot guarir a un malalt. Hi ha situacions a la vida que la llei no hi té cabuda en algunes decissions. Són aquelles en que primer és la dignitat humana que la dignitat política. Quan la llei primer prima la dignitat política, no és humana i no té poder per imposar-se. Quan, emparant-se en una llei, es condemna un polític perquè primer és la seva gent, s’incompleix la llei natural i la mateixa democràcia perquè se li nega al poble alló que diu la constitució que la seva sobirania és la base de la governabilitat. Si el President Mas obeeix el mandat del poble, Catalunya será independent perquè aquest és el seu destí polític.