No hi ha cap dia a ple segle XXI que les notícies no vagin
plenes de morts. De morts, la majoria manipulades per la política i per la
religió en una actuació inmoral per antinatural. La vida i la mort, els dos
pols que regulen l’existència humana, en mans de la política perden el seu
sentit en la història, esdevenint marionetes d’un teatre en el que s’hi
representen les dramatúrgies més inhumanes imaginables. La mort no és enemiga
de l’existència, ans el contrari li dóna sentit i en el moment històric del
calendari catapulta la persona difunta a la immortalitat. Però aquesta filosofia
no és ben vista, ni acceptada en un món governat pel diner esclavitzant més del
vuitanta per cent de la humanitat. I aquest esclavatge el regenta la manipulació
de la mort a qui fa nosa la bondat, la
intel·ligència, la veritat i la justícia. És veritat que enfrontada a aquesta filosofía,
n’existeix un altra, el de la mort digna quan ha arribat l’hora. Però
dissortadament hi ha morts que ho semblen de dignes, perquè malgrat l’homenatge
de l’alta societat deixen darrere seu unn seguit de fets causants de
manipulacions socials que han fet desgraciada a molta gent. Contínuament la
premsa parla de morts. Morts causades per fenòmens naturals, tempestes, pluges,
terratrèmols, la majoria inevitables en el moment però moltes evitables si els
habitatges gaudissin de les mínimes mesures de seguretat per una construcció com
cal. Morts de guerres humanament injustes com la, sortosament de moment en pau,
entre Israel i Palestina. Morts per odis religiosos en l’Orient Mitjà. Morts
per venjances polítiques, com les dels tres pertiodistes decapitats. I davant d’aquesta
inmensa injustícia com reacciona l’anomenada societat civilitzada. Contestant
amb les armes, venent-els-hi als països en guerra o bomberdajant-los i enviant-hi
tropes. Les armes encara que guanyin, mai han portat la pau definitiva. I en
aquest món anem per mal camí. Però hi ha una altra mort immoral, antihumana i
injusta, que és la mort política del contrari. Avui nomès en faig notícia. Amb
la mort s’ha amenaçat al President de la Generalitat perquè compleix el mandat
de la seva gent. Però alló, que encara és més greu, que amb amenaces també hi
ha qui es vanta de desitjar la mort de tots els catalans. I aquestes amenaces
resten impunes en un país que es vanta de complir la llei.La mort política d’un
governant que obeeix al seu poble és antinatural, antihumana i la llei que ho
justifica és injusta. S’ha dedicat mai per uns moments quina part de
culpabilitat hi té el govern d’Espanya en la situació actual política del país?
Segurament, NO, perquè si no s’hi ha pensat, no es tenen arguments i el NO vol
donar sensació d’autoritat. La mort, tant la criminal com la política innjusta,
està construint el món actual. Actúa d’àrbitre de la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada