SOMRIURES I LLÀGRIMES DE LA DEMOCRÀCIA

Quan més hi penso, més em refermo en  la convicció de la necessitat d’una revolució pacífica popular per asssolir un sistema democràtic just i creïble. Escócia i Catalunya volen moure’s en un clima veritablement demòcrata. Hi tenen dret. Són dues nacions petites que tenen fe en elles mateixes i corren per arribar a la meta. Però de moment corren, que ja és un missatge molt important al món. Viure democràticament és semblant als moments de somriures i llàgrimes però dissortadament en el camí s’hi derramen moltes llàgrimes. La democràcia, com les persones, somriu i plora. Però alló important és el  perquè. Es pot ser demócrata, però no poder viure com a tal. L’anàlisi del model democràtic, vigent en l’actualitat, ens portaría, ens porta, a una situació d’involució absolutista. Escócia ha votat, ha guanyat el no. Fins aquí, ha guanyat la democràcia. Però ha estat justa la victòria? Indicadors post resultats em fan pensar que no. La mateixa reacció de Brusel·les és prou significativa. Les seves manisfestacions de satisfacció ho corroboren. Amb el no s’estalvien posar-se al dia, reciclar el sistema que és una traició als fundadors d’ una Europa Unida, perquè unida només ho és de paraula, de fet és una dictadura que imposa la voluntat d’uns pocs sobre la majoria. No els interessa haver d’estudiar una nova Europa dels pobles, no dels estats. I el missatge d’una Europa global és l’Europa dels pobles. El NO escocès els hi ha donat un temps de respir. Però ara en tenen un altre que els hi fa mal d’estòmag. Catalunya. No li ha faltat temps al President Espanyol i, d’amagat, felicitar al NO, no a la democràcia escocesa i de retruc a l’anglesa, perquè amb aquest comportament vol donar força al seu NO contra Catalunya. Catalunya és un os de mal rosegar per una raó perquè actua democràticament i aixó en política és llei. Una llei que no es compleix imposant una altra llei que per naturalesa és de categoria inferior. Però la victòria del NO pot cantar la victòria definitiva? No. Estic convençut que els escocesos del sí estaran pendents del procès català per no perdre l’esperança. Catalunya juga un paper molt important pel  futur d’Europa. I Espanya ho sap i no vol que sigui dit. El comportament polític de l’estat espanyol podrá dir que democràticament ha salvat a Europa perquè ha aturat el procès català?         És possible que guanyi una batalla, però la guerra la perderà. Els estats autènticament demòcrates d’Europa mai giraran l’esquena a Catalunya democràtica. Des d’el meu convenciment guanyarà la justícia i la veritat, que són la raó de la convivència. Quan vagi a votar em poden retirar la urna, però no em poden robar la meva veritat d’una Catalunya indedpendent.