La fe d’un poble és llei

Aquesta setmana la maquinària de l’estat ha disparat la seva artilleria pesada contra Catalunya. Una manera curiosa de defensar els interesos del seu país. Dissortadament en el món, la llei del més fort, sovint amb la força de les armes, ha esdevingut llei, però no perquè és el més fort la llei sempre és lícita. El moviment de pobles, al llarg de la història ha estat i és una constant, també al segle XXI. I aquest moviment l’imperi espanyol l’ha patit en la seva pell. La tan recordada unitat d’Espanya a la llum de la història és una simple entelequia. Portugal i Gibraltar en són una  demostració. I si hi afegim la desmembració al llarg del segle XIX i XX encara es veu més clar. Però en el cas de Catalunya no és el naixement d’un nou poble, és La recuperació dels seus drets polítics nacionals i internacionals.  Els contraris als drets de Catalunya recorriran a la famosa globalització. No es té en  compte que la globalització és un moviment de pobles amb drets propis per aconseguir una convivència internacional en pau. Però la convivència no s’aconsegueix unificant, destruint identitats, sinò respectant les identitats perquè hi aportin la seva creativitat. I la creativitat, quan és manipulada, com en el cas català, perd la seva efectivitat. Però alló que encara esdevé més lamentable és que continuant formant part d’Espanya la degradació será més efectiva i greu. Per què?, perquè l’imperi espnyol està en procès de decadència i desintegració. Sobre el respecte recomano el llibre de Juli Gutièrrez ,LA MATEMÀTICA DE LA HISTÒRIA (Alexandre Deulofeu o el pensador global). A la página 58 s’hi llegeix: “L’imperi espanyol quedava constituit, com hem vist, l’any 1479. Si a aquesta data hi afegim cinc segles i mig, que és la durada de vida de tots els imperis, ens n’anem a l’any 2029. Estem doncs avui, any 1972, a 57 anys de la fi de l’imperi.( Nota: avui 2014, estem a 15 anys). Qué és el que passarà? Dissortadament, si no fem cas de la llei estem abocats a la fase caòtica, és a dir, a la liquidació total de l’imperi amb lluites ferotges del poder central contra els pobles peninsulars : Catalunya, Bascònia, Galícia, Andalusia, Aragó i dintre d’aquests encara en una lluita entre ideologies oposades, i aquesta fase caòtica és la que hem trobat en totes les cultures i en tots els cicles.” Aquestes paraules es troben en el volum VII de la Matemàtica de la Història, titolat:”La segona onada imperial a Europa”. La solució al problema depen de la qualitat política dels actuals governants. Com diu l’evangeli: pels seus fruits els coneixereu.