LA CATALUNYA EN LA QUE JO VULL VIURE

Entre els set milions i escaig de catalans que configuren Catalunya sóc una gota d’aigua d’aquest mar tan bonic que viu en diàleg permanent amb la Mediterrània. Però malgrat la meva petitesa desitjo poder dir jo també sóc Catalunya. La seva geografia té un encant que s’encomana i crea una manera de ser peculiar de la gent que hi viu. Prehistòrics, grecs, romans i musulmans, barrejats amb la gent del país, assoliren un còctel històric amb gust de globalitat. M’agrada ser una gota d’aquesta beguda en certa manera afrodisíaca. És la beguda de la passió universal. I l’essència de Catalunya. I l’essència, que és perfum, però és més encara, la base del ser, li dóna al meu país un caràcter de permanència creativa. La Catalunya, que segons Alexandre Deulofeu al voltant dels anys vint-i-cinc será sobirana, és la Catalunya d’arrels cristianes, venes i artèries d’una sang vermella inspiradora del groc del seu treball. Amb la seva bandera quatribarrada passeja amb fe al bell mig d’esculls embrolladors que dificulten caminar i nedar però fan l’esforç més productiu. Pot semblar una inversemblança, però em sento independent en un país sotmès i esclavitzat. Crec que aquesta força meva interior és la mateixa força dels dos milions de catalans presents a la V i d’un gran nombre dels que per raons de malaltia, malalts i curadors, no poderen assistir-hi físicament però sí espiritualment. Jo i la meva companyia érem uns d’aquests. I tots volem la llibertat, que té el nom d’independència. La independència que és creativa i alló que sap fer és agermanar; independència que és solidària i alló que sap fer és respectar; independència que és treballadora, i alló que sap és que la riquesa del treball arribi a tothom; independència, que és religiosa i alló que sap és rebre totes les tendències que defensen la veritat i la justícia; independència que és política, i alló que sap fer és escoltar; independència que és cultura i alló que sap és que tota la gent que viu a Catalunya se’n beneficii; independència que és economia, i alló que sap fer és no crear desigualtats; independència que és pau, i alló que sap fer és no crear problemes inútils, ni mentiders ni injustos; independència que és vida i alló que sap fer és que cada persona es trobi a ella mateixa i pugui dir jo sóc. Tot aquest programa no és possible si, per exemple, jo no puc dir “jo sóc” català. És la meva línea de sortida de la gran cursa de la meva vida compartida. Jo sóc independent des de sempre en el meu interior. I si em volen fer creure que no ho sóc és que em neguen la meva naturalesa de ser persona.