EN EL PITJOR DELS FETS…

Escòcia ha dit no, amb poca diferència amb el sí. Catalunya vol votar. El Parlament ha estat prou clar: 106 a favor, 28 en contra. Una pregunta: en una democràcia la voluntat  de la majoria és llei? Perquè si el Parlament Català vota favorablement una llei, creuria que el PP i C’s també l’haurien d’acceptar. Ho faran? Ja ‘sha vist que no. Aleshores em podeu dir què és la democràcia? Hi ha moltes situacions que no entenc. No entenc que abans de ser aprobada una llei pel Parlament Català la maquinària judicial espanyola estigui preparada per actuar en contra. Aquesta diligència m’esborrona. En trenta anys de democràcia mai Espanya ha actuat amb tanta celeritat com ara contra C atalunya: cas Pujol, cas llei catalana de consultes, cas 9N, cas notificació govern central del nombre de manifestants abans de celebrar-se la manifestació. La llista és més llarga. Personalment, encara penso, que la votació del 9N se celebrarà. Amb problemes però tirarà endavant. Però si la prohibeixen? Si retiren les urnes? Si empresonen el President? No aniran tan lluny, no per falta de ganes, sinò per por a la democràcia europea i les seves consequències. Però estiguem preparats i suposem que sí, que ho faran. Quina ha de ser la nostra postura.Sense defallir continuar la lluita democràticament defensant el dret a la independència. I ho podem fer amb la llei a la mà, també amb la Constitució. Heu imaginat mai un atac frontal al govern d’Espanya obligant-l’ho a complir la llei espanyola a Catalunya. Amb la seva llei som espanyols, encara que no ens agradi, i amb la seva llei, encara que no els hi agradi, tenen el deure de complir-la a casa nostra. A Europa coneixen molt bé la corrupció espanyola, però coneixen també com s’han emprat les ajudes europees al camp espanyol, quan una gran quantitat han anat a mans milionàries mestreses de gran part del territori d’una autonomía? Les lleis sobre l’ensenyament a Catalunya, les Illes i València es compleixen o tenen un objectiu negatiu? Seria molt interessant un debat internacional sobre el compliment de la llei a la pell de brau. Com també ho seria sobre la redacció de la Constitució i el perquè dels canvis que s’hi han produit. Amb la llei a la mà es poden fer callar moltes boques que afirmen que la llei és democràcia quan en realitat és una dictadura vestida de pell d’ovella. Hem d’estar preparats i comvençuts. Catalunya no és una llei, és una nació amb drets a ser estat i governar-se amb les lleis que el seu Parlament programi. Dialogar no és fácil quan no s’accepta la veritat de l’altre. I aquest és la primera llei de la convivència. En el pìtjor dels fets estiguem preparats i no tinguem por, la història està del nostre costat.