GRÀCIES, GOVERN D’ESPANYA, UNA ALTRA FEBLESA

La història té cops amagats. Quan la intel·ligència no sap llegir els seus missatges, les consequències no es fan esperar. Una proba intel·ligent és aquella que respecta el pensament diferent d’altri. La cultura sempre esdevè jutge dels actes poc racionals o gens.  Existeixen esdeveniment aliens a la cultura, si es pot dir que són aliens, que acusen de responsabilitats incoherents. Manta vegades, la política se sent factor cultural i actua políticament contra la cultura. És alló del ser o no ser. No negarè mai que un polític no sigui culte. Però ser culte no vol dir ser molt sabi, sinò saber actuar intel·ligentment amb el saber. Hi ha pastors de la muntanya que dintre de la seva ignorància són més intel·ligents que alguns sabis. En altres temes se sent a dir força sovint que una mestressa de casa seria millor ministre d’hisenda que  molts dels dessignats. No és cap gosadia, els fets ho demostren, valorar la intel·ligència de persones humils com poden ser un pastor del Pirineu i una mestressa de casa. En els seus afers són sempre coherents i raonables.Viuen i entenen la seva història. Per contra, persones que ocupen llocs importants en la societat són incapaces de llegir la seva història, de meditar-la i d’actuar amb coherència. La inccoherència és consequència de la irracionalitat i aquesta, demostració de la feblesa intel·lectual encara que omplin les seves intervencions amb rellevants cites de llibres d’escriptors de fama i sobre tot de lleis, que, a vegades, ni elles compleixen. Convertir un acte cultural en un afer polític, és una feblesa política. I molt més quan perjudica a altres nacions. La prohició o ajornament de la presentació, per motius polítics, d’un llibre d’autor català a Holanda, com és el cas de la novel·la VICTUS, exhibeix davant d’Europa una filosofía política de l’estat espanyol defassada, pertanyent a temps dictatorials. I des de la meva posició independentista català crido molt alt, gràcies, la independència de Catalunya és un xic més a prop. Als ulls del món és una demostració més de les moltes raons que tenim els catalans per demanar la independència. Emparar-se per prohibir la presentació en la possibilitat de fets irresponsables com desplegar una bandera catalana durant l’acte com manifestà un càrrec cultural espanyol, és el mateix que afirmar, que desplegar banderes espanyoles en un acte netament català, és una provocació. Sortosament per a Catalunya i dissortadament per a Espanya, cada dia més feble dintre la Unió com ho demostra la recent distribució de càrrecs, actes com aquest ens apropen més al món, fan Catalunya políticament i cultural un futur estat europeu més desitjable i més integrat i, a la  vegada, més integrador amb la seva solidaritat política, económica, cultural i també religiosa amb el respecte a totes les seves institucions. Una vegada més, la història ens alliçona sobre la importància de saber llegir els missatges de qualsevol esdeveniment, de l’ordre, categoría i nacionalitat que sigui. Un nou èxit de VICTUS, un pas més endavant en el reconeixement europeu de la globalitat que representa Catalunya.