PUOL, MAS, RAJOY

Tres noms protagonistes en la història de Catalunya del segle XXI. Tres fets: assistència de Pujol al Parlament, signatura convocatòria 9N i recurs al tribunal constitrucional. Em pregunto, qué dirà la història? Com hi passaran els tres personatges? Penso que el judici de la història será molt favorable a Jordi Pujol, moltíssim a l’Artur Mas i de crítica dura a Mariano Rajoy per caminar-ne al marge. No és la meva intenció justificar alló que no es pot justificar de Jordi Pujol, però no es pot negar que la personalitat perdura. Vivim un temps social en el que demanar perdó no és considerat com a una possible virtut política. I reconèixer els errors no és un punt d’arrencada per reorientar la història. Jordi Pujol, en el Parlament, es va trobar amb un cel excepcionalment negre amb alguna nuvolada plena d’odi i venjança. Alguns dels acusadors passaran a la pàgina negra de la història amb qualificatius gens favorables. Escoltant a Jordi Pujol i als portaveus dels partits, vaig arribar a la conclusió que la presència de l’expresident era la fita històrica necessària del desllorigador de fets molt inportants per a Catalunya i també per a Espanya. Pujol no va contestar les preguntes perquè encara “no tocava” i no tocava perquè la resposta al comportament del govern de l’estat davant el seu posicionament envers Catalunya será decissiva pel  dret a decidir. Darrera el silenci de Jordi Pujol hi intueixo arguments molts convincents per posar en evidència polítiques antidemocràtiques de l’estat, que possiblement també l’esquitxen a ell. Crec en els principis polítics de l’expresident que faran callar veus massa arrogants i acusadores, quan alló que més els hi convè, per sortir del partit que sortien, era callar.

 El gran  protagonista històric del moment de Catalunya será Artur Mas, encara que els primers moments semblin voler arreconar-lo. La Constitució Espanyola, malgrat el que es diu des de Madrid, la Declaració Universal dels Drets Humans, el Pactes Internacionals signats per Espanya, la Sentència del Tribunal Internacional de la Haya, el curs actual de la història i la veu del poble donaran el triomf definitiu a la convocatòria malgrat que per raons alienes el dia 9 de novembre no fos possible votar. El poble imposarà la seva llei democràtica superior a l’escrita. 

El gran perdedor será l’actual President del Govern, Sr.Mariano Rajpoy, no per intentar complir la llei que és el seu deure, sinò per obviar el procès democràtic que comença dialogant. No hi ha cap canvi històric en el món, i Espanya no n’és cap excepció, que no hagi començament amb un trencament. Hi ha trencaments que són llei, com alguns poden no ser-ho, com per exemple “el alzamiento nacional” contra la llei democràtica de l’Espanya Republicana.