NO INSULTA TOTHOM QUI VOL…

L’insult com argument demostra la poca credibilitat de qui l’empra i, a la vegada, la  seva feblesa dialogant. L’insult en boca d’una persona amb càrrecs de responsabilitat no nomès la  desacredita sinó que perd autoritat per aconsellar. I si aquesta persona ha destacat en actuacions econòmiques que han deixat a moltes persones en situació de pobresa alló  millor que podría fer és retirar-se i reciclar la seva vida. Veient un reportatge de la Festa del PSC, com independentista m’he sentit insultat i que un partit que es diu català en els seus actes institucionals porti autoritats del PSOE per desprestigiar Catalunya em fa dubtar de la seva catalanitat. I molt més quan en moments com l’actual que Catalunya necessita el recolzament de tots els catalans, escoltar al president del PSC, partit que ha votat la consulta, posar condicions que debiliten la voluntat del poble català, és dissortadament denigrant. El President de la Generalitat obeeix la veu del poble i el seu mandat i el discurs socialista que he escoltat donava la impressió que era més important el partit que no pas Catalunya. Em pregunto, per què van votar sí, per quedar bé i netejar la seva imatge, que, per desgràcia, ho necessita de veritat? Vas per mal camí PSC i el President del PSOE, abans d’insultar tractant d’insensats als catalans que volem la independència, potser que primer renti la seva imatge fent que els clients que li van signar les preferents recuperin tots els diners. Les seves relacions bancàries el desautoritzen massa quan de paraula defensa els que menys tenen. Em sap molt de greu la postura del PSC, lluitador per la democràcia que taqui el bon nom dels seus afiliats que hi deixaren la pell en la defensa de Catalunya. Encara tinc viu el record del jove Joan Camp, cap de llista per Granollers en la primera legislatura, que morí abans de les eleccions, defensant amb la seva paraula sàbia, elegant i intel·ligent una Catalunya democràtica en el Pavelló el Parquet. Els socialistes dels primers anys de la democràcia volien un partit PSC cent per cent català. No és la imatge que dóna avui. Imatge que malmeten perquè no és el President qui ha decidit que Catalunya té dret a votar, sinò el poble en la seva majoria. Com netegerà el PSC la seva cara en les properes eleccions municipals? Les proclames oratòries només tenen un sentit emotiu per votar sense convèncer. I és una llàstima que aquests sistemes encara siguin preferents. PSC, escolta, nomès una paraula, pensa i que no hagis d’arrepentir-te. No insulta tothom qui vol. Catalunya será independent amb el vot de molts socialistes.