EMILIO BOTIN, QUE DIOS TE HAYA PERDONADO

Religiosament sempre s’ha de desitjar el millor per a tothom. I així ho desitjo perquè una persona pot haver estat qualsevol cosa des de sant a criminal, però primer de tot és persona i com a tal porta la imatge de Déu. Una altra cosa és estar d’acord amb la seva  trajectòria personal. La naturalesa és sàbia i ha escollit un bon moment. És un fet luctuós però que lliga amb la mort política de Jordi Pujol. Botín se n’emportarà capítols de lloança de la premsa espanyola, Jordi Pujol, se n’emporta milers de condemnes. I, encara que no tots dos físicament han mort, sí que la mort hi juga el seu arbitratge. Quan una revista estrangera denunciava el nombre d’espanyols amb dipòsits milionaris a paradisos fiscals, el primer de la llista era el Senyor Botin i no em sortiu ara amb alló que d’arbre caigut tothom en fa llenya. El fet denunciat és el mateix, però el tractament judicial, tot el contrari. Aixó és justícia? A nivell religiós li desitjo al difunt president del Banc de Santander el millor que es pot desitjar a una persona, però a nivell humà, social i polític que es faci justícia. El pagar el deutes humans és una necessitat per merèixer els premis religiosos. La justícia no es baralla amb la veritat perquè caminen de la mà, fet que no es compleix en moltes sentències. La mort, n’estic convençut, li ha estalviat al Sr. Botin un futur no tan brillant. Al nostre país la mort física és massa respectada com tapadora de forats. Si la persona de la que parlo aconseguí un banc de talla mundial, molt bé, però fou tot legal i verídic? Quin paper hi jugà amb els pisos i els desnonaments? Quina fou la seva actuació amb les preferents? És comprensible a nivell social i humà el mecenatge de la Fórmula 1, en un temps de crisi com l’actual? Quin paper ha jugat amb les petites i mitjanes empreses? Per què els bancs no pateixen la crisi com les persones, rebent ajudes de l’estat? Les seves declaracions  a hisenda són proporcionals a les dels ciutadans? Honestament penso que la mort li ha fet un gran favor. Quina repercussió hi tindran, si n’hi ha, les possibles declaracions de Jordi Pujol, perquè tinc entès que el tracte rebut en l’època de la Banca Catalana fou molt desigual? La societat civil continuarà enganyada i mai coneixerà la veritat. Que la banca sigui la gran beneficiada en temps de crisi, i el Santander ho fou i la ciutadania la gran perjudicada és molt significatiu i mereix una  explicació veraç, creïble i justa. I en tot aquest embolic els directors dels bancs hi han jugat molt essent responsables de les consequències socials. Dissortadaament en aquest paper la política no hi ha jugat massa net. I banquers i polítics, permeteu-me termes religiosos, s’han de confessar davant la societat del perquè dels mals que li han fet. És un dret de justícia i també un deure.