Políticament, per alló de la llei del més fort, el 9N ens
podem trobar sense poder votar. És una
possibilitat. Una possibilitat política, però no legal. A Espanya la veu del
poble es manipula d’acord amb el color de l’ego interessat. Però d’una manera,
com aquell qui no fa res, es van coneixent posicionaments i interpretacions de
la llei que no són pals a les rodes a la voluntat del poble català sinò a les
rodes de la democràcia espanyola. Una nova de darrere hora molt interessant i
que arriba d’Estats Units. Un comunicat signat pel Secretari d’estat John Kerry
el dia 15 de setembre, dia internacional de la democràcia. Diu: “mentre els
Estats Units treballem per enfortir la nostra democràcia interna, seguim donant
suports als qui arreu del món lluiten perquè les seves veus s’escoltin”. La
desautorització del NO no pot ser més clara.Però el problema rau en que sovint
s’interfereixen els poders i els polítics se senten justicia i la justicia se
sent política. I qui en surt perjudicat? El poble. I quan el poble parla li
diuen que no hi té dret. Actitud contrària a la Cosntitució quan afirma que els
poders de l’estat es fonamenten en la voluntat popular. Potser caldria una
lectura més fidedigna de la llei de lleis que en cap manera és absoluta sinò
efímera i per tan canviable i el poder per fer-ho el té el poble, la
ciutadania, ni el parlament, ni el govern. Un xic més de respecte. Però com
dissortadament, políticament i económica el valor de la persona és nul les
lleis que avala es poden manipular. I aixó que és real, és una demostració de
la feblesa lógica de molts, massa, sectors polítics actuals. Sortosament davant
del NO del PP hi ha la sentència del Tribunal Internacional de la Haya del 22
de juliol de 2010 que declara la veritat de la postura catalana de poder votar.
La gran quantitat d’estats que en el segle XX han assolit la independència són
un altre argument de la història a favor de Catalunya. La Constitució Espanyola
no és cap entrebanc perquè Catalunya defensi el seu procès vers recuperar la
seva independència. Què farà el món davant la postura catalana? Senzillament
ser raonable i reconèixer els drets que tenen una base natural, una de
histórica, una de cultural i una, la més important, d’humana. I si ens referim a
la Declaració Universal dels Drets humans i al Pacte Internacional envers la
Justícia i la Societat, ambdos documents signats per Espanya, com justificarà
el govern el no compliment dels seus compromisos? Sembla ser que pel que diu la
història és ja una norma perquè un sèrie de sentències dels Tribunal
Constitucional, unes deu o dotze, favorables a Catalunya encara no les ha
complert com tampoc altres provinents de la Unió Europeu. L’autoritat es té
tota quan davant la llei és el complidor més fidel i exemplar. Una pregunta
indiscreta: senyors del Govern d’Espanya, podem dir alló de l’evangeli de qui
estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada