COM CAMINA CATALUNYA CAP A LA INDEPENDÈNCIA?

Estic convençut que no hi ha marxa enrere, però hi ha situacions que demostren que els obstacles del camí no són els naturals lògics i necessaris, sinò els egoístes, ilògics i mancats de reflexió. Comprovar sobre la marxa manipulacions pensades per qui hauria de ser model de democràcia genera situacions de confrontació innecessària en una societat suposadament civilitzada. El descobriment de la manipulació del nombre d’assistents a la V per la Delegada del Govern Central a Catalunya seguint ordres de Madrid denuncia no només mala fe sinò una realitat egocèntrica absolutista contrària a la democràcia de la que se n’omplen la boca però els fets la vomiten. Els continuats avisos des d’el govern central emparant-se en la Constitució i la llei sense escoltar els que pensen diferent, ni tampoc els seus que tenen opinions contràries, defineixen un camí en el que el respecte a una tan gran majoria com dos milions de ciutadans, que per la Constitució són sobirans i tenen dret a manifestar-se, és un camí continuació d’un model absolutista i gens democràtic. Descobrir que persones properes al govern han manipulat un afer punible amb finalitats personalistes fa pensar que no estem governats per  autèntiucs demòcrates. Situar gent del partit en estaments per jutjar fets ilegals de personalitats del mateix partit porta a pensar que el país està descaradament manipulat. I pensar que des d’aquesta exemplaritat política es preten alliçonar Catalunya, no és gens estrany que els catalans de socarrel se sublevin i defensin la llibertat i la indpendència. Per poder defensar amb credibilitat la llei i la democràcia és imprescindible que el responsable sigui creíble i que els seus fets estiguin d’acord amb la credibilitat. Però dissortadament els mals de cap no venen  tots de fora sinò que es tenen tambè dintre. Hi ha postures que són incomprensibles des d’una òptica de l’ètica política i des de l’evolució de la història. Existeix a la pell de brau una pretensió d’aturar el curs de la història perquè Espanya ja ha fet el cim. I aixó és una autèntica quimera. El cim no es fa mai perquè l’evolució de la humanitat és constant per naturalesa i els poders fàctics abolutistes són la negació de la naturalesa. Catalunya és conscient d’aquesta evolució i vol recuperar el seu camí per no sentir-s’en defassada. I Catalunya no pot perdre més pistonades per culpa d’una submissió imposada per les armes i per lleis no compartides contràries al progrès de la humanitat. Catalunya gaudeix de prou intel·ligència, creativitat i capacitat per seguir solidàriament el curs de la història per no deslligitimar la imatge global amb pinzellades sense discurs ni projecció. Catalunya camina cap a la independència malgrat els obstacles aliens i també dissortadament als problemes interns. La creativitat histórica és una facultat humana que dóna fruits d’independència. Treurem les pedres, plantarem fites alliçonadores i construirem el camí de la llibertat.