“NO HI HA DEMOCRÀCIA SENSE LLEI”

Paraules del Sr.Mariano Rajoy a Soutomaior (Galizia). Penso que sí és possible democràcia sense llei, sempre que la democràcia sia verdadera i justa. Aquesta afirmació del President del Govern d’Espanya m’ha fet la següent consideració: quan la democràcia va ser instaurada a la pell de brau qui la va fer democràcia, una llei existent del règim franquista anterior? Per què el model demócrata és immediatament posterior al dictatorial. Amb afirmacions com aquesta i amb el possible respecte a la democràcia actual, hi ha lleis que semblen filles de la dictadura. Dissortadament, en democràcia, una majoria absoluta, massa sovint, es transforma en dictadura. Impossar el pensament d’una part concreta contra el pensament de les altres parts també  concretes que formen el Parlament  és un model absolutista, germà de la dictadura. Fer valer el pensament del partit majoritari com el representant autèntic de la veu de tot el poble és una manipulació. Tots els partits tenen la representació d’un nombre de ciutadans que creuen en ells i aquests ciutadans tenen veu. No crec lógic que una majoria pel sol fet de ser-ho ha d’imposar el seu vot, i molt menys quan es queda sola en les votacions. Crec que en el parlament les majories les haurien de representar el grups. Si en el parlament hi ha deu grups, la majoria hauria ser de sis i pensó més que la meitat més un no representa prou la veu del poble perquè en deixa fora a molta gent. Seria bo també, que en les votacions del Parlament hi tinguès pes el nombre de vots que ha  tingut cada partit. Tecnològicament no és tan difícil i seria més proper a la veritat democràtica. A la vegada, per impedir absolutismes, la majoria hauria de ser per exemple de dos terços. Ja sé que aixó donaria més feina als parlamentaris i possiblement no es podrien absentar tant com fan en l’actualitat. Aquestes propostes les he pensades perquè el poder en una sola mà, mai és totalement creïble, ni just, ni verdader. La democràcia és quelcom molt important, és la veu del poble que els polítics una vegada l’han assolida, la callen. I resulta increíble que els governants se n’omplin la boca afirmant que el poble és la base del poder i que a continuació es fan lleis que obliden les veraderes necessitats d’una vida digna de moltíssima gent. Un govern que ho supedita tot en els presupostos i no té en compte que el subjecte de l’economia és la persona (no unes persones), com també ho és  de la política, la religió, la cultura, la convivència i tot alló necessari per a una vida en dignitat, és un govern que no compleix les lleis més fonamentals que són la natural i la veu del poble. I a tot aixó, amb quina autoritat pot actuar si se li reconeixen incompliments de lleis nacionals i internacionals? Per altra banda cal recordar que les lleis positives són efímeres, com productes humans que són, i que canvien al ritme del temps i tot alló que avui és blanc demà pot ser negre. El que no pot acceptar-se d’una llei són els condicionants partidistes de certs sectors socials, polítcs, religiosos, económics. Una llei que fa olor de partidismes no és una llei vàlida i es pot desobeïr perquè es fa un bé a la societat, sobre tot a la més feble. I aixó fa que en certs moments la democràcia funcioni sense lleis escrites perquè la llei natural i la veu del poble regulen perfectament la convivència. Els polítics i els governants també están obligats a obeïr-les.