LA DEMOCRÀCIA ESPANYOLA ÉS UN MIRATGE

Una democràcia, en la que es margina els partits minoritaris i en particular als que defensen idees contraris als més grans, no és democràcia, és una dictadura tant o més perillosa que la del General Franco. En la democràcia espanyola s’escolten opinions, que es neguen a dialogar, per exemple, amb els independentistes, siguin catalans, bascos, gallegs o de qualsevol altre indret de l’estat. S’escolten paraules del President de l’Estat, que si a Catalunya guanya l’independentisme es continuarà amb l’article 155, model d’autoritarisme dictatorial, incomprensible en una Constitució democràtica, sigui l’espanyola o l’alemanya, que sempre té a la boca el President del Govern de l’Estat Espanmyol. Una democràcia no és autèntica quan els diputats del partit majoritari van al Congrès amb el vot decidit, siguin quin sigui el debat. Llastimosament els debats del Congrès i del Senat són una pèrdua de temps i llençar els diners dels sous dels Diputats. S’escolten manifestacions per part de partits unionistes, que són veritables decaracions d’odi. Dir que la situació actual de Catalunya és un desastre provocat pels independentistes no és només una demostració d’incompetència política sinò un insult a la humanitat en el seus drets de pensament. No entenc amb quina legitimitat la Presidenta del C’s a Catalunya fa aquestes declaracions quan no han tingut la dignitat de ser un partit català, convertint-lo en estatal. A qui representen a Catalunya o a tots els espanyols. Personalment em faria vergonya presentar-me pe president de Catalunya quan hi he renunciat passant-me a ser un partit estatal. És indignant comprovar la gosadia del president espanyol, del PP, com el del PSOE i el de Ciutadans, defensar que han tornat la normalitat a Catalunya quan han estat incapaços de dialogar amb els més de dos milions de catalans que s’han manifestat demanant la independència. No volen ni pensar que ells són els veritables culpables. És indignant que una probresa democràtica tal gosi demanar cordura als que defensen pacíficament els seus drets, essent maltractats per la policia de l’estat. Sincerament la democràcia espanyola és un miratge, malgrat la defensi el desacreditat Sr. Juncker. Juncker i Rajoy no es roboritzen, quan avui defensen una idea i l’endemà la contrària. És veritat, que abans es vesteixen amb pell d’ovella per donar sensació de sensatesa. Dissortadament aquest miratge posarà en evidència l’estat espanyol havent fet però massa mal a Catalunya. Si Catalunya fos un miratge no es comportaria Espanya, ni Europa oblidant-la, la neguen perquè no és un miratge sinó un mirall lluminós i clar.I l’Europa dominada pr Alemanya, França, Itàlia i Espanya, quee està en camí de bancarrota, s’espanta davant el poder naixent dels pobles que formen part dels seus estats i tenen capacitat i solidaritat per convèncer a tots els altres pobles de les altres nacions europees. I aquesta possibillitat no és un miratge, és un mirall que volen trencar peró la seva hipocresia diu que el volen fer més brillant sense independentzar-se. Tard o d’hora, Europa serà l’Europa dels pobles amb l’exemple de Catalunya.(Amb un poema visual d'Antoni Prat).