CARTA D’ISABEL TURULL NEGRE

Com cada dia he entrat  a CATALUNYA RELIGIO i m’ha cridat l’atenció l’escrit de la germana de Jordi Turll, ON SÓN ELS BISBES? He clicat per llegir-la i un comunicat em deia que possiblement era perillosa aquesta entrada i que si em volia exposar que cliquès. He clicat i m’ha sortit la carta. Una vegada llegida i al sortir, un altre comunicat no massa favorable. He deduit que es tracta d’un espionatge que em repugna i més tractant-se d’un blog de caire religiós. He de dir que estic content d’haber-la llegida estant totalment d’acord amb el que ella escriu. Un dret religiós que no ho deixa de ser perquè és també democràtic. I tot segui he entrat a SOM VALLÈS per contrastar-ho amb el comunicat llegit a l’Ajuntament de Parets oposant-se a la votació contrària a Jordi Tururll i contra els llaços grocs. Prèviament l’Ajuntament havia rebutjat la concessió de la Medalla de la Ciutat, medalla que coneixent la persona crec que tenia prou merescuda. Defensar Catalunya és una dignitat i he entès l’estesa de llaços grocs i puntades a terra del C/Major. Isabel acabà la intervenció amb aquestes paraules: “No busquem cap medalla. Busquem només una mica d’humanitat, indepentdentment de qualsevol signe polític”. Em sap molt de greu , donar més imnportància al partit que a la dignitat de la persona, prou coneguda per haver estat regidor, és una demostració de la feblesa democràtica de l’estat espanyol i les seves institucions. I anant a la carta dels bisbes, no només l’aplaudeixo sinò que la considero necessària i més encara per què la seva documentació és molt evangélica i alliçonadora. Estic d’acord en que els bisbes no han de fer política, que dissortadament en fan i massa, però aquest deure no els dispensa de defensar les persones quan la política les sanciona injustament. I l’empressonament, des de la veritat evangélica i també legal amb la Constitució a la mà, és una injustícia. I els fidels, com s’hi confessa la Isabel, no només tenen el dret de denunciar, sinó també el deure. Només aprofundint en la crucifixió de Jesucrist descobrirem la injusticia comesa contra Jordi Turull i els seus companys. No entendre que la centralitat de la política i la religió rau en les persones és pervertir l’ordre social de la humanitat i menystenir la veu dels pobles. Amb la vaga de fam Jordi Turull i els seus companys estan complint democràticament i religiosa. Religiosament perqué com Jesucrist arrisquen la seva vida per defensar els drets del seu poble. Coneixent el Jordi i compprovant la seva saviesa de la veritat del seu poble, no té qualificatiu que se li giri l’esquena. No sóc del  seu partit, però com ell defenso el dret a decidir i la independència de Catalunya. I aquest escrit no té altre objectiu que defensar la seva innocència i allargar-li la mà en defensa dels seus drets democràtics que s’estant obviant. Amb els presos polítics celebrarem la independència de Catalunya i ells tornaran a formar el govern de la Generalitat, perqué, malgrat tot, per a mi encara són els legítims components. Sense defallir, la victòria serà nostra. Per la llibertat de Jordi Turull i dels seus companys i companyes.