La cultura, model de societat, no és nomès un model i un
missatge sinò una filosofía important configuradora de les col·lectivitats i
defensora de la pau universal. És aquella filosofia que no enten la política,
que sovint s’amaga sota una pell de xai i s’autoproclama democràtica quan el
seu comportament és obertament dictatorial i absolutista. És la política que es
fonamenta en que la veritat la té en exclussiva l’autoritat. Exclussivitat que
la llei natural demostra que és efímera, relativa, i d’efectes negatius per a
la majoria de la societat. És aquella política que no respecta el dret natural
dels idiomes, dret dels pobles, que es preten afeblir per més endavant, tard o
d’hora, dominar i esclavitzar. El respecte a la natura amb totes les seves
qualitats i condicions és la primera norma de la solidaritat i de la
convivència pacífica. Posar pals a les rodes a aquests principis significa
manca de voluntat de no voler entendre la natura. Però sortosament el poble sí
enten la filosofía natural encara que no sigui cap`fenòmen en el camp de les
lletres i les ciències. La lliçó de convivència cívica, amb respecte a la
diversitat, apresa en la cantada d’haveneres de Calella de Palafrugell és una
lliçó que s’apren no des de la distància sinó des de la proximitat barrejant-se
amb la gent, oblidant les presidències, amb voluntat d’escoltar, observar,
aprendre i reflexionar. Però no és aquesta la manera de dialogar del poder
polític de la pell de brau. Si els governants espanyols haguessin viscut
d’aprop la vetllada s’haurien adonat de la universalitat cultural que es viu a
Catalunya amb respecte a l’idioma i altres cultures. Precisament la germanor
cultural de l’havanera és la riquesa humana dels grups catalans, representats
en la 48ª Cantada, Port Bo, Mariners de Riera, Peix Fregit i Pescadors de
l’Escala. El català i el castellà amb una germanor comunicativa evocaren els
sentiments dels compositors de les cançons, ja fossin catalans, andalusos,
gallecs, cubans o mexicans. I també el públic que amb un respecte, que hauria
de fer pensar als polítics governants, aplaudien les diferents intervencions
per una raó, eren vida dels pobles. Un detall a tenir en compte, un dels
compositors més recordat fou Ortega Monasterio, un exemple de dignitat humana i
defensor de la llibertat. Recordo, quan desprès d’uns anys ens vam retrobar,
ell havia deixat l’exèrcit i jo m’havia secularitzat, amb l’abraçada que ens
vam donar em diguè: hem escollit la llibertat. I la gran lliçó de la cantada
d’haveneres de Calella de Palafrugell rau en el fet que la cultura és la gran
defensora de la llibertat dels pobles. La cultura catalana hi fou present
bàsimanet amb el cant, amb la senyera i
amb l’actuació castellera, la cultura organitzadora que donava la mà a
d’altres. Des de la reflexió de la trobada no n’hi ha prou dir m’ho he passat
molt bé, cal afegir-hi m’ha fet pensar i he après el missatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada