LES OPINIONS QUAN NOMÉS SÓN OPINIONS

Opinar és un dret de totes les persones i no sempre les millors opinions corresponen als millors cervells, als grans personatges, sinò que sovint són fruit de la senzillesa i de la humilitat. És veritat que hi ha opinions que tenen uns efectes més o menys considerables en les vides de les persones i dels pobles. Però opinar sobre aquest fet és un dret natural que cap dret legal pot impedir, ni condemnar. Totes les opinions, fins i tot les científiques, que sovint fruiten en importantíssims descobriments molt benefactors, són consequència d’una curiositat, de l’atzar, d’un imprevist, d’una conversa i aleshores la continuació és pensar-hi, i fruit del pensament, neix la primera opinió. I amb ella la discussió i diàleg, fruit de les meditacions d’altri sobre el mateix tema. I aixó és bo. Però és bo si el constrastar opinions és consequència de la racionalitat. La racionalitat és la globalitat del raonament intel·lectualment comprovador de la veritat i la justícia de la opinió. Hi ha raonaments que són fruit de l’immobilisme causat per lleis, que en elles mateixes són efímeres però que se’ls hi dóna, per conveniències, carácter absolut. Humanament aquesta postura és contrària a la naturalesa humana que per ella mateixa és relativa i no tè capacitat de veritats absolutes. Però hi ha altres arguments que es basen en la persona que els comenta.En el tema central d’aquest article, la independència de Catalunya, és dóna una importància fora de mida a opinions de la Sra.Merkel, que políticament pot ser una gran personalitat, però la seva opinió del tema de Catalunya està molt condicionada per l’amistat amb el president espanyol. I els arguments de conveniència històricament acostumen a ser molt febles. La idea bàsica de la Sra. Merkel no té base històrica i democràticament no és convincent. El model de vida del catalans és objectiu  nomès dels catalans respectant fins i tot la Constitució Espanyola, que sense ser-ne un especialista estic convençut que afavoreix el sentiment i pensament de la majoria dels catalans en relació amb la independència. La història és un procès continuat i l’immobilisme és contrari al progrès. Però hi ha un altre valor més important, el de les persones que defensen la integritat de la seva vida i les opinions dels polítics no poden oposar-se a la doctrina del poble, per més representants que siguin. La seva representació és efímera, intemporal i aquest caràcter no pot contrariar la voluntat popular. I és precisament en aquest contexte, per comparar majories, on les votacions són necessàries i molt més quan la consulta no és imposada per llei, com en les eleccions, sinò promoguda per voluntat popular. És curiós en aquest aspecte el comportament dels polítics, que per el primer cas les persones són molt intel·ligents i en el segon van errades. Una contradicció política interessada. El camí de Catalunya cap a la independència cada dia será més planer i els esculls seran records al costat de la via.